Meditant la Paraula.- Diumenge VII del Temps Ordinari. Cicle A.

El fragment del’Evangeli d’avui forma part del sermó de la muntanya. Per raó de la Quaresma que començarem, la lectura de Marc no la reprendrem fins després de la Pentecosta.


Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.

Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Estima els enemics.

Quan llegeixes l’Evangeli, el medites i el pregues, no pots deixar de pensar: “Jesús, Déu meu, com n’ets d’exigent, com ens pots demanar que no tornem mal per mal i que, fins i tot, preguem pels nostres enemics?”. La vida és complicada, difícil i esquerpa i tan sovint portem el cor ferit per ofenses, oblits, silencis, menyspreus... de les persones amb les quals hem viscut. De vegades les ofenses són més doloroses per què ens les han fet persones que estimàvem molt, tant que penses: Si les hagués estimat menys, menys mal m’haguessin fet. Sense oblidar que també nosaltres hem fet mal i, quan ens hem sentit acorralats, hem dit paraules que no haguéssim volgut dir mai i que han entristit els germans. 

Tot i així, el Senyor ens demana que si volem reflectir, només que sigui una mica, de la bondat del Pare del cel, que fa sortir el sol obre justos e injustos i fa ploure sobre bons i dolents ens hem d’esforçar, amb l’ajut de la gràcia, a perdonar els enemics i a desitjar bé a aquells qui ens han fet mal. Hi ha la paraula imperativa i solemne del Senyor: “No us hi torneu contra els qui us fan mal”. El Senyor porta al límit de la seva argumentació fins a aquest extrem: Si només estimeu els qui us estimen, en què us diferencieu dels no creients? Què feu de propi com a cristians i seguidors meus?

Els fills aprenen a fer el què fan els pares...

Per altra banda, aquest Evangeli s’ha de llegir amb una clau més alta, des de la contemplació de Jesús crucificat. Ell, des de la Creu, no tornà mal als qui l’infligien el mal més gran (la mort) sinó que els perdonà i pregà per ells, com tampoc es tornà contra els qui li pegaven i portà la càrrega de la creu per tots nosaltres.

Què en són de boniques, de dolces i exigents les paraules finals del text!: “Sigueu bons del tot, com ho és el meu Pare del Cel”, és un goig poder i voler-les viure tota una vida.

Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau...

Meditant la Paraula.- Diumenge VI del Temps Ordinari. Cicle A.

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU (MT 5,17-37)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] 

Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]

Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Continua la proclamació del sermó de la Muntanya.

El Senyor, des de la seva autoritat divina "doncs jo us dic" ensenya que ell no ve "a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a "completar-los", complir-los. Jesús a la Creu els complirà amb tota perfecció. Allí "tot es complirà" (cf. Jo 19,30). El que no ha pogut fer la Llei ni cap criatura humana ho ha fet Jesús per nosaltres, Ell acompleix la Llei amb tota plenitud.

Des d’aquesta perspectiva ensenya els "manaments més petits". Aquests manaments més petits, ala quals el Senyor es refereix, no són els grans manaments (Decàleg) sinó el camí de les benaurances, amb les quals comença el Sermó de la Muntanya. En aquest context afirma que és petit "en el Regne" qui no els compleix, i és "gran" qui els compleix. Gran i petit fa referència a la importància cara a la realització del Regne. “Grans” en el sentit que aquests són qui fan avançar el Regne de Déu i el fan present en el món.

També els deixebles de Jesús han de viure una justícia, misericòrdia, més gran que la dels mestres de la Llei i la dels fariseus. La moral cristiana no es redueix a allò que és suficient, sinó que s’orienta a allò que és “de més a més”: tot allò que va més enllà, transcendeix, del que és degut i merescut.

L’argument de la vida cristiana no és el pecat sinó la gràcia. El cristià no ha d’estar preocupat només pel que no ha de fer, sinó pel que ha de fer com a fruit del seu seguiment del Crist. Si no ho fa, està destinat al foc de l’infern, "gehenna", que, en aquest cas, no significa la condemnació eterna, sinó en hebreu és el lloc on es cremen les deixalles, com una resta inservible.

Al Salm es canta que els qui obren així són "feliços" (benaurats): "Feliços els qui segueixen la llei del Senyor".

Sant Pau, a la segona lectura, continua el seu “discurs sobre la Creu” com la saviesa de Déu, escrivint aquelles paraules colpidores: "Si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria".