El fragment del’Evangeli d’avui forma part del sermó de la muntanya. Per raó de la Quaresma que començarem, la lectura de Marc no la reprendrem fins després de la Pentecosta.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».
Estima els enemics.
Quan llegeixes l’Evangeli, el medites i el pregues, no pots deixar de pensar: “Jesús, Déu meu, com n’ets d’exigent, com ens pots demanar que no tornem mal per mal i que, fins i tot, preguem pels nostres enemics?”. La vida és complicada, difícil i esquerpa i tan sovint portem el cor ferit per ofenses, oblits, silencis, menyspreus... de les persones amb les quals hem viscut. De vegades les ofenses són més doloroses per què ens les han fet persones que estimàvem molt, tant que penses: Si les hagués estimat menys, menys mal m’haguessin fet. Sense oblidar que també nosaltres hem fet mal i, quan ens hem sentit acorralats, hem dit paraules que no haguéssim volgut dir mai i que han entristit els germans.
Tot i així, el Senyor ens demana que si volem reflectir, només que sigui una mica, de la bondat del Pare del cel, que fa sortir el sol obre justos e injustos i fa ploure sobre bons i dolents ens hem d’esforçar, amb l’ajut de la gràcia, a perdonar els enemics i a desitjar bé a aquells qui ens han fet mal. Hi ha la paraula imperativa i solemne del Senyor: “No us hi torneu contra els qui us fan mal”. El Senyor porta al límit de la seva argumentació fins a aquest extrem: Si només estimeu els qui us estimen, en què us diferencieu dels no creients? Què feu de propi com a cristians i seguidors meus?
 |
| Els fills aprenen a fer el què fan els pares... |
Per altra banda, aquest Evangeli s’ha de llegir amb una clau més alta, des de la contemplació de Jesús crucificat. Ell, des de la Creu, no tornà mal als qui l’infligien el mal més gran (la mort) sinó que els perdonà i pregà per ells, com tampoc es tornà contra els qui li pegaven i portà la càrrega de la creu per tots nosaltres.
Què en són de boniques, de dolces i exigents les paraules finals del text!: “Sigueu bons del tot, com ho és el meu Pare del Cel”, és un goig poder i voler-les viure tota una vida.
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada