diumenge, 16 de febrer de 2020

Meditant la Paraula.- Diumenge VI del Temps Ordinari. Cicle A.


LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU (MT 5,17-37)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] 

Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]



Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]

També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»



Continua la proclamació del sermó de la Muntanya.

El Senyor, des de la seva autoritat divina "doncs jo us dic" ensenya que ell no ve "a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes, sinó a "completar-los", complir-los. Jesús a la Creu els complirà amb tota perfecció. Allí "tot es complirà" (cf. Jo 19,30). El que no ha pogut fer la Llei ni cap criatura humana ho ha fet Jesús per nosaltres, Ell acompleix la Llei amb tota plenitud.

Des d’aquesta perspectiva ensenya els "manaments més petits". Aquests manaments més petits, ala quals el Senyor es refereix, no són els grans manaments (Decàleg) sinó el camí de les benaurances, amb les quals comença el Sermó de la Muntanya. En aquest context afirma que és petit "en el Regne" qui no els compleix, i és "gran" qui els compleix. Gran i petit fa referència a la importància cara a la realització del Regne. “Grans” en el sentit que aquests són qui fan avançar el Regne de Déu i el fan present en el món.


També els deixebles de Jesús han de viure una justícia, misericòrdia, més gran que la dels mestres de la Llei i la dels fariseus. La moral cristiana no es redueix a allò que és suficient, sinó que s’orienta a allò que és “de més a més”: tot allò que va més enllà, transcendeix, del que és degut i merescut.

L’argument de la vida cristiana no és el pecat sinó la gràcia. El cristià no ha d’estar preocupat només pel que no ha de fer, sinó pel que ha de fer com a fruit del seu seguiment del Crist. Si no ho fa, està destinat al foc de l’infern, "gehenna", que, en aquest cas, no significa la condemnació eterna, sinó en hebreu és el lloc on es cremen les deixalles, com una resta inservible.

Al Salm es canta que els qui obren així són "feliços" (benaurats): "Feliços els qui segueixen la llei del Senyor".

Sant Pau, a la segona lectura, continua el seu “discurs sobre la Creu” com la saviesa de Déu, escrivint aquelles paraules colpidores: "Si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria".