diumenge, 9 de febrer del 2020

Meditant la Paraula.- Diumenge V del Temps Ordinari. Cicle A.

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEU (MT 5,13-16)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.» Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»



Vosaltres sou la llum del món.

L’Evangeli d’aquest diumenge ens parla de la llum i de la sal de la terra; aquesta és la vocació dels deixebles del Senyor. Cada cristià és una llàntia radiant de la fe, de l’esperança i de la caritat, que il·lumina no per ell sol, sinó en Crist. Ell té la plenitud de la fe, és la nostra esperança i la caritat infinita del seu cor.


La sal era pels antics el signe de la incorruptibilitat. Per tant, els deixebles han de manifestar la vigència de l’aliança de Déu amb la humanitat en la persona de Crist. Han de preservar la memòria de l’amor de Déu en el món.  


Es nota una difosa mentalitat que no nega formalment el misteri de Déu, sinó la possibilitat de reconèixer-ho amb la raó i adherir-se a ell lliurement.
Un neopaganisme que ofereix missatges que conviden a evadir-se de la realitat i a refugiar-se en els mites, en els ídols, que poden consolar l'existència només per un instant. Al mateix temps, es manifesta àmpliament també una exigència d'espiritualitat. A més, avancen les tendències gnòstiques que porten a buscar el sentit de la història en uns pocs privilegiats, que el coneixerien per presumpta revelació. 

L'Església vol ajudar la humanitat a trobar novament el misteri amagat des de segles i manifestat en Jesucrist (cf. Ef 3,5-6). En aquest sentit és llum per a tot el món. Adonem-nos que la llum que el Senyor ens demana de fer són “les bones obres” per les quals l’amor del Pare del cel resplendeix per tot arreu. El Senyor vol que Déu sigui lloat, no nosaltres. La vocació del ser llum no és en ordre a les idees, sinó en ordre a l’actuar.