dimarts, 15 de maig del 2018

Maria, mare de l'Església


La nova memòria de Maria en el calendari litúrgic universal.

El Papa Francesc ha tingut la feliç iniciativa d’inscriure una nova memòria de la Mare de Déu en el calendari general de l’Església Catòlica amb el rang de Memòria obligatòria. És una memòria mòbil que se celebrarà sempre el dilluns després de la Pentecosta. El títol de  la memòria és: Maria, Mare de l’Església.

Christ on the Cross with the Virgin, Mary Magdalene, St. John, and St. Francis of Paola,
 detail, by Nicholas Tournier (1590-1639).
Aquesta invocació mariana fou sempre present en la pietat de l’Església fins que el beat Papa Pau VI en féu declaració solemne i magisterial a Maria al final de la tercera sessió del Concili Vaticà II, el dia 21 de novembre de l’any 1964. El títol és expressió de la bella doctrina elaborada pels Pares del Concili i que s’expressa en la capítol VIII de la Constitució Dogmàtica sobre l’Església: «Lumen gentium» aprovada en aquella sessió.

Encara he recollit el testimoni de preveres que foren presents aquell dia en la basílica de sant Pere, que expliquen el goig immens que s’expandí per tota l’aula conciliar i com els Pares sortien dels seus escons i s’acostaven on era el Papa amb aplaudiments i amb el goig de l’Esperit Sant. Fou una hora de gràcia la que va viure la gran assemblea aquell dia.

L’assemblea conciliar que en la sessió havia viscut moments difícils i tensos es manifestava en aquella hora unànime en l’amor a l’Església i a la Mare de Déu. Fou realment una gràcia de l’Esperit Sant. Maria feia retrobar el sol cor i la sola ànima que el Senyor regala sempre a l’Església. No oblidem l’etimologia de la paraula unanimitat (una anima).

M’atreviria a dir que la nova memòria no és únicament devota, sinó que forma part de la historia salutis, ja que Maria, tant en l’encarnació del Verb, com en el naixement de l’Església és present, ella que és Mare, no tant sols del Cap, sinó de tot el Cos. Mare del Fill, és també mare dels germans. La memòria posada l’endemà de la Pentecosta (ja fora del Temps pasqual) evocarà sempre que Maria forma part essencial de l’Església, des del primer Pentecostès. No es pot entendre el misteri de l’Església sense Maria. Com tampoc es pot entendre el misteri de Maria sense l’Església. Si Maria fou mare de la humanitat de Jesús per obra de l’Esperit Sant, també per la gràcia de l’Esperit Sant, donat a la creu, esdevingué Mare del seu Cos, l’Església. És el mateix Senyor que, segons l’evangeli de Joan, dóna a Maria «per mare» al deixeble estimat. Habitualment la traducció del grec del verset Jn 19:27b és: D’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva. L’original diu més, no parla de casa seva (això és una interpretació del traductor) sinó que expressa que la prengué com a allò que li és propi i que li pertany per sempre. «In sua» tradueix admirablement la Vulgata.

Maria, forma part dels dons pasquals de Jesús, per això l’estimem tant. En aquest sentit la nova memòria m’atreviria a dir no és simplement devota o piadosa, sinó que és esdeveniment de la història de la salvació.  La maternitat de Maria sobre l’Església forma part dels «dons pasquals de Jesucrist a l’Església». La maternitat de Maria sobre l’Església ens recorda que l’Església té entranyes de mare (no s’entengui aquí cap mena de materialisme), és a dir, estar cridada a engendrar fills a la vida de Déu per la fe i el baptisme.

El decret fou firmat pel sant Pare el dia 3 de març de 2018. Aquesta memòria s’ha de celebrar aquest any l’endemà del Diumenge de Pentecosta i així, sempre. Celebrem amb goig aquesta nova memòria, pensant que, quan nosaltres no hi siguem, d’altres la celebraran amb el mateix goig.

Us fem el regal del fragment In te Domine speravi, de Brukner, interpretat a tot orquestra a Montserrat, canta de soprano Marta Matheu, germana de Mn. Enric Mateu. Us recomano que l’escolteu fins el final, que és magnífic, donat que hi ha un reverver quasi infinit.

dissabte, 12 de maig del 2018

Vetlla de Santa Maria de Montserrat


Feia molts i molts anys que no havia pujat a Montserrat per participar de la vetlla de Santa Maria. Aquest any vaig tenir ocasió d’anar-hi amb uns companys sacerdots. Com sempre, anar a Montserrat és un goig per l’ànima. Com veieu en la fotografia la Basílica era plena de pelegrins i també de la munió de sacerdots, representants de totes les diòcesis catalanes. Era notable la participació de joves.

La celebració de la vetlla va ser magnífica, participada i pietosa. La interpretació del Nigra sum, de Pau Casals, a càrrec de l’Escolania, va ser particularment emotiva, donades les circumstàncies actuals a Catalunya, de la qual la Mare de Déu n’és patrona.



Després de la Vetlla, com és costum, es ballen sardanes a les places del Monestir. Fou entranyable. Tot ple de l’alegria pasqual sota la mirada dolça de la Mare de Déu. En aquella dansa hi havia tots els sofriments i totes les esperances d’un poble. Eren, veritablement, sardanes de solidaritat, amb la tenora que apuntalava l’esperança.
En el moment de rebre les ofrenes, el Pare Abat va dir aquestes paraules que transcrivim i que us convidem a llegir, si això us plau.

Paraules del P. Abat de Montserrat a la Vetlla de Santa Maria de Montserrat

Estimats Sr. Bisbe de Girona, que ens presideix, Sr. Arquebisbe, Srs. Bisbes, Pères Evêques, preveres i diaques, membres de la vida consagrada, seminaristes, autoritats, germans i germanes en el Crist ressuscitat:

Hem vingut a vetllar Santa Maria per posar-nos sota la seva protecció. Ho fem com des de fa segles ho han fet tants pelegrins. Ho fem tot recordant les paraules amb què ja l'invocaven els cristians del s. III: "Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu". També aquí, en aquesta basílica, podem repetir les paraules de la litúrgia bizantina en la festa de la Protecció de la Mare de Déu: "avui –canta l'Església d'Orient- la Verge es troba enmig de l'Església i prega Déu per nosaltres". Els profetes, els apòstols i tots els sants "s'alegren conjuntament perquè per amor nostre ella prega el Déu etern" (Kontakion de l'1 d'octubre). Aquesta és la certesa que ens aplega en aquesta vetlla.

Hem vingut a posar-nos sota la protecció de la Mare de Déu perquè ens doni abric amb el seu mantell –tal com cantem en el Virolai.

Perquè ens protegeixi com a Església que peregrina a Catalunya i ens faci cada dia més homes i dones de comunió, guaridors de ferides; perquè ens faci comunitats eclesials en sortida vers les perifèries del nostre entorn, tal com demana el Papa Francesc.

Perquè ens protegeixi com a Poble, ella que n'és la Patrona. Perquè, tal com han escrit els nostres bisbes, ens ajudi a "cercar una solució justa a la situació" actual i a ser "instruments de pau i de reconciliació enmig de la nostra societat catalana" per tal de "superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social que vivim" (cf. Nota del 16.02.2018).

Perquè vetlli pels qui són en presó preventiva o a l'estranger a causa d'aquesta situació i pels seus familiars. Perquè protegeixi tots els qui estan en situació de marginació, de pobresa, de solitud, de sofriment.

Demanem que doni protecció a totes les persones i realitats que representen les llànties que cremen en aquesta basílica, ara que acabem de renovar l'ofrena per mantenir-les enceses.

Tenim entre nosaltres un grup de pelegrins presidits pel seu bisbe, vinguts de la diòcesi francesa de Verdun, al Departament de las Meuse, a la Lorena. Hi ha una història molt bonica. En aquesta diòcesi, en una església d'Halles-sous-les-Côtes, s'hi venera la Mare de Déu de Montserrat des de fa uns segles. Allí, durant els anys 1936-1939, quan aquesta basílica era tancada a causa de la persecució religiosa i els monjos havien hagut de marxar de Montserrat, van decidir de donar a la Mare de Déu de Montserrat el culte que no podia rebre a la nostra muntanya i es van comprometre, també, a pregar perquè els monjos poguessin tornar-hi. Els acollim ben fraternalment.

Cher Mons. Jean Paul Gusching, chers frères et sœurs «Amis de Montserrat»: nous sommes très heureux de partager avec vous, en communion fraternelle, cette vigile de prière aux pieds de Notre Dame de Montserrat. Il est très vif en moi le souvenir des fois que moi-même et quelqu'un de mes frères moines, avons partagé la célébration à Halles-sous-les Côtes soit à l'église qu'au calvaire en bord de forêt ainsi que le pèlerinage à Notre Dame d'Avioth. Veuille la Très Sainte Vierge vous bénir et aussi à l'Église de Perpinyà et à son évêque Mons. Norbert Turini présent parmi nous.

Sí. Refugiem-nos sota la protecció de la Santa Mare de Déu, que no desoeixi les nostres supliques en les nostres necessitats; que en tots els perills ens deslliuri sempre, ella que és Verge gloriosa i beneïda
(cf. Sub tuum praesidium).





dimecres, 9 de maig del 2018

Condol a la Diòcesi de Tortosa


Ahir a la nit, a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, va morir mossèn Dàmaso Ruiz, a conseqüència d’un accident de cotxe. Era vicari de Benicarló i prevere de la Diòcesi de Tortosa. Tenia només 48 anys i era molt afeccionat al futbol i un conegut seguidor de l’Espanyol.

Era un bon sacerdot, entregat, servicial, devot de la Mare de Déu i sempre repartidor d’alegria.
Els mossens de la Diòcesi germana de Tortosa ploren la seva mort i, amb tot el cor, els donem el condol. 


Mn. Dàmaso, que havia estat alumne de Mn. Rafael Serra -el nostre rector-, havia vingut a Crist Rei diverses vegades per fer el servei de les confessions.

Al Cel sigui.

dimarts, 1 de maig del 2018

Càritas necessita...


Actualment, la nostra principal necessitat són llegums per coure (cigrons, llenties o fesols)


i pasta (macarrons i pasta petita). De la Unió Europea tan sols ens envien spaghetti. La pasta petita va molt bé per famílies amb avis i/o infants.

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!!