El Déu creador no va crear una vegada per sempre i prou, sinó que és el Qui continua creant a cada moment, ja que l’Univers mateix, amb les seves lleis, està en expansió. Aquestes lleis, ara per ara, escapen a l’observació de l’ull humà i només Déu sap el “principi absolut” i el “final absolut” del mateix Univers.
Les realitats visibles són aquelles que són observables per l’home, és a dir, aquelles que –a l’igual que l’ésser humà- ocupen un espai i són en un temps. Algunes d’aquestes realitats, per exemple les formes més minúscules de la vida, no són observables per l’ull humà i, tanmateix, la ciència afirma llur existència, pel que no formen part de les coses invisibles.
Però també hi ha les realitats invisibles realment, d’entre les que Déu ha creat i crea. Com és, per exemple, la llibertat finita dels éssers humans i la consciència de si (d’ells mateixos), el que la teologia anomena: l’ànima humana, que és creada cada vegada que un home o una dona són concebuts. I qui crea és l’amor, subsistent en si mateix i participació plena del gran Amor de Déu. Qui crea sempre és Déu!
Cada persona és una creació divina, única i irrepetible, i cadascú de nosaltres som una “obra seva” meravellosa a la que Déu estima per a si mateix. De totes les criatures, la persona humana és l’única que Déu vol per a si mateix. I cada home i cada dona porten la imatge i la semblança de Déu. És un tema en el que poques vegades reflexionem, però que és molt gran i molt profund.
Les qüestions relacionades amb l’ecologia són molt serioses moralment, perquè els homes no podem destruir allò que és obra de Déu. Hi ha uns límits. Altrament podem imaginar la destrucció de la mateixa terra si l’home s’abandona a les forces i l’acció del mal.
Dintre d’aquestes realitats invisibles que Déu ha creat hi ha també l’existència dels àngels. És un tema molt bonic del que en parlaré en un altre article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada