dijous, 12 de gener del 2012

Un Nadal d'estrelles, pastors, àngels i de Pau a la terra als homes que Déu estima.


Un Nadal ple de la pau. La pau d’una comunitat de fidels que durant tot l’Advent s’han preparat per a la Memòria del Nadal del Senyor. La novetat d’aquest any ha estat la Missa de les famílies, celebrada per primera vegada a la vigília. La parròquia era plena com mai havíem vist. Tants pares i nens i nenes hi havia que va ser impossible venerar la Imatge de l’Infant Jesús, encara hi seríem.



La joia es feu encomanadissa. L’alegria no venia de nosaltres. L’alegria venia d’allò que el mossèn proclamava a l’homilia: Crist en nosaltres i per a nosaltres. Per sempre. Déu ha vingut en aquest món per a no deixar-lo mai més. Ell no s’ha oblidat (ni s’oblidarà mai) de nosaltres, però vol també a manera de correspondència que nosaltres no ens oblidem d’Ell. I hem de comunicar la llum que es difon des del bressol de Jesús Infant. El grups de nens i nenes que intervenien musicalment feien somriure el Nen Jesús.

La Missa de la Mitjanit de Nadal estava també plena de fidels i amb el cant solemne del Adeste fideles començàvem la solemne litúrgia que acabarem amb nadales cantades amb so de pandereta. A més, el Josep M. interpretava com ningú la viola el opus 147 de Bach: Jesús, joia del meu cor, acompanyat a l’orgue del mestre Enric Peris i a la guitarra per en Xavi Canudas. Tots tres feien vibrar el cor d’una indicible tendresa. Una tendresa que només la Nit de Nadal comunica.




D’estels, de pastors, d’àngels i d’estrelles, i de pau als homes de bona voluntat. Ens en recordarem sempre de la bella nit de Nadal de l’any 2011. Durant la veneració, l’Antònia Masip proclamava uns bells versos i el mossèn declamà amb estupor el darrer cant del Poema de Nadal de Sagarra.



Abans de marxar el Pau i el Daniel feien tocs de pilota davant del pessebre. Oh joia... el meu cor era ple de pregàries per tots els qui sofreixen i el pessebre posat al cancell ho volia comunicar: Jesús neix pobre enmig dels pobres.

El dia de Nadal s’estrenà una nova organista, la Mestra Montserrat Pàmies de Reus, que acompanyà els cants nadalencs amb una gran finesa i amb tot el cor. Donem gràcies a tots pels dons que hem rebut aquest Nadal i deixem que des del bressol de Jesús nat creixi aquell cant nou dels salms. Un cant sempre nou, perquè l’amor de Déu és sempre nou.