Els ulls de la Mare de Déu miren cap endins. Son ulls tots ells d’interioritat.
Ja fa dos anys. Un grup d’amics ens comprometérem a celebrar les Vespres dels diumenges a la tarda dels temps forts, (Advent, Quaresma i Pasqua). Hi hem estat constants. Hi convidàrem els fidels. Cada vegada som més. El desig és lloar el Senyor i participar de la pregària de l’Església. I intercedir per a tots.
Ens posem tots davant de l’altar, presidint el bell Crist majestat de la Parròquia. Romanem en silenci i a les set en punt ens posem dempeus per a començar les Vespres. La bellesa del cant, dels salms, de la Icona de la Benaurada i de l’encens penetren a dins i donen pau. Una pau immensa.
Volem viure l’esperit de les comunitats monàstiques de Jerusalem, tant conegudes al país veí. El Jordi és el mestre de cor. I el Pere és el lector. I volem crear un espai de pregària i de lloança enmig de la ciutat. Si algú s’hi sent cridat que vingui. Ho fem només pel Senyor, per manifestar la gratitud per la seva gloriosa Resurrecció i tenir goig de ser creients en el seu Nom. I també perquè creiem en la força de la preegària i la vitalitat que dóna més enllà de nosaltres. La pregària de la intercessió és una llavor que el Senyor per la seva gran misericòrdia pot fer créixer en vés a saber quines muntanyes i en quines valls. És el misteri de la comunió dels sants.
En acabar les Vespres venerem sempre la icona de la Benaurada i els seus ulls profunds ens penetren. Els ulls de la Mare de Déu miren cap endins. I sortim amb una alegria nova. Il·luminats per la «Joiosa Llum santa que ens porta a la glòria del Pare del cel, immortal, Déu i Salvador Jersucrist» Només volem lloar el seu Nom. Perquè Crist és i ens estima.
Si esteu interessats en aquesta pregària demaneu informació. És oberta a tothom. Ah, el dia de Pasqua, de tanta alegria que tenim, cantem tres Magnificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada