SENSE CREU NO HI HA SEGUIMENT DEL MESTRE:
«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?».
Comentari:
Amb Jesús comencem la Quaresma, Ell ens acompanyarà i a Ell el trobarem en l’esclat de la Pasqua. Ell és el camí. Retrobem la veritat de cadascú, atenció a l’interior. És des d’aquest interior que el Senyor vol renovar la vida de cadascú. Fem dieta del jo, del qual tots estem massa grassos, no busquem el caramel de l’elogi i del reconeixement dels altres.
Prenem la creu – TOT ALLÒ QUE A LA VIDA ENS HA TOCAT, EL QUE HEM ELEGIT I EL QUE NO HEM POGUT ELEGIR – i seguim Jesús que ens va al davant. Ell porta la creu per tots. Què en trec de guanyar el món si perdo l’amor?, Què en trec d’endurir el cor i passar a la tribu dels ressentits i dels qui maleeixen la pròpia vida si perdo l’Amor, que és Déu mateix? Perdre la vida pels altres és guanyar-la per a Déu. Preguem a Jesús: Sí, Senyor, et volem seguir i posem a la teva providència el límit fins a on vols que et seguim. Tu saps el límit i la mesura d’aquest seguiment i volem prendre la vida tal com ens ha estat donada, i seguir-te, fins al Calvari, fins a la Resurrecció.
La petita Teresina escriu que hem de donar fruit, no en un lloc imaginari, sinó en el lloc on la vida ens ha posat. Sense creu no hi ha seguiment de Jesús, sense amor no és possible seguir el Mestre. Hem de pensar que molts pares o mares treballen en llocs que no els agraden, però ho fan per amor dels seus fills.
Unes paraules del Papa Francesc:
Què va canviar la vida dels sants? Conèixer l’amor de Déu.
Aquesta setmana escoltarem Antoni Vivaldi, és una música plena d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada