Fem una petita pausa en les entrades quaresmals diàries per escriure aquest post dedicat a la trobada del Papa Francesc i el Patriarca de Moscou i de tota la Rússia, Kiril. És molt llarg però està fet amb molta il·lusió i el tema és molt important, val la pena.
Feia mil anys que esperàvem aquesta abraçada. Beneït sigui el Papa Francesc.
Quan escric això l’avió del Papa s’eleva de l’aeroport José Martí de la ciutat de l’Havana, on ha fet escala, per continuar la seva visita apostòlica a Mèxic. Mentre els fidels l’acomiadaven amb les mans alçades l’he encomanat, en unió amb tota l’Església, a la Mare de Déu.
Què ha passat aquest vespre a l’aeroport de la ciutat de l’Havana? Un esdeveniment realment únic en la història de l’Església, per primera vegada després de mil anys, i mil anys són molts anys, s’han abraçat dos germans i dues Esglésies. El Patriarca de Moscou i de tota la Rússia, Kiril, i el Papa Francesc, bisbe de l’Església Catòlica. El Papa l’ha sortit a l’encontre i s’han abraçat tres vegades, tal com és costum ortodoxa en honor de la Santa Trinitat. El Papa ha dit: Som germans, tenim el mateix baptisme. És l’abraçada de la comunió de dues Esglésies, santes i apostòliques: l’Església Catòlica Romana i l’Església Ortodoxa de tota la Rússia (el patriarca Kiril és el líder de 150 milions de fidels). Ens uneix el mateix Credo, la mateixa Eucaristia, la mateixa successió apostòlica i el mateix amor a la Mare de Déu.
 |
| He sentit, mentre conversàvem, la gràcia de l’Esperit Sant -ha dit el Papa Francesc |
Crec profundament que la trobada d’avui entre els dos bisbes germans ha estat preparada al cel, ha estat preparada llargament en la comunió dels sants. Crec també profundament que el vel de la Mare de Déu els ha cobert. L’Església de Rússia és una Església de profunda tradició espiritual. Els boscos, la tundra i els grans rius i llacs de Rússia estan amarats de la pregària i l’ànima del poble rus és cristiana. És la Rússia que des d’Olga de Kiev ha fet florir la santedat (entre els qui conec i estimo sant Sergi de Ràdonenh, de sant Serafí dels boscos de Sarov, de sant Joan Krosntant, amarada de l’espiritualitat contemplativa del peregrí rus, dels folls o dels insensats per Crist (sant Basili el Beneit, santa Xênia de Petesburg), la Rússia de la Filocàlia i, sobretot, la santa Església dels màrtirs que va patir, mils i mils fins a l’extermini, sota els règim stalinista i que amb pocs anys, amb un refloriment quasi increïble, ha retrobat la fe dels pares, amb una teologia pròpia, laïcal i una vida eclesial desbordant. Les santes dones ancianes de Rússia en la gran nit de la persecució van guardar la fe i la van ensenyar als néts.
Cal llegir Dostoievski per entendre l’ànima russa. Es també la Rússia de la Icona de la Trinitat i de la icona de la Mare de Déu de Kazán. Imatges que estimem. Una Església que viu de la bellesa de la celebració litúrgica, única i sagrada.
La tradició cristiana d’orient i d’occident, tal com diu el bell comunicat, ha de donar el món el testimoni de la fe en Crist Ressuscitat. Les generacions que vindran després de nosaltres agrairan que hàgim viscut la memòria de la fe. Un món que té al davant canvis d’època: amenaçat pel terrorisme jihadista, per l’ideologia de gènere, pel patiment dels pobres, per la destrucció del planeta. La tradició cristiana conjunta d’orient i d’occident ha de proclamar el Misteri del Déu U i Tri, manifestat en Crist i donar testimoni de la misericòrdia que vol salvar tots els homes. Els dos han compartit el dolor per la persecució dels cristians a orient i en alguns llocs de l’Àfrica. La tradició de les Esglésies de Rússia preserva de les formes de materialisme d’occident de tancar-se en elles mateixes.
Donem gràcies a Déu. Tot és obra seva. El papa Francesc, quan ha sortit del llarg encontre privat, ha dit: He sentit la presència de l’Esperit Sant. Un i altre són dos bisbes, són homes de Déu, reben l’Eucaristia i són conscients del moment de la història que vivim. Aquests dos homes tenen la profunditat de la mirada de dos homes de Déu, sense engany.
Estic tant content, és tant emocionant, que la sala de l’aeroport on s’ha reunit el Patriarca Kiril i el Papa Francesc estigués presidida per la icona de santa Maria; estic tant content que el document signat per ambdós, acabi amb la pregària de Sota la vostra protecció, aquesta pregària que a la nostra parròquia ja devem haver cantat qui sap si mil vegades, com mil són els anys, exactament des de l’any 1054, en què les santes Esglésies han estat sense retrobar-se.
Prego que mireu amb molt de respecte aquest YouTube: s’hi veu el patriarca Kiril consagrant l’Eucaristia en la seva catedral de sant Salvador, a Moscou. És el moment més íntim de la Divina Litúrgia. La consagració és absolutament vàlida com les nostres eucaristies i esdevé realment el Cos i la Sang del Senyor.
Si algú té temps prego que llegeixi el comunicat, que s’ha traduït al català. Pel que sé és un escrit que formarà part de la història de l’Església.
"Que la gràcia del Senyor Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres" (2 Corintis 13,13).
1. Per la voluntat de Déu Pare, de qui procedeix tot do, al nom de Nostre Senyor Jesucrist, amb l'ajuda de l'Esperit Sant Defensor, nosaltres, Francesc, Papa i Bisbe de Roma, i Kiril, Patriarca de Moscou i Tota Rússia, reunidos hoy en La Habana. Donem gràcies a Déu, glorificat en la Santíssima Trinitat, per aquesta trobada, el primer en la història. Amb alegria, ens reunim com a germans en la fe cristiana que s'han trobat per "parlar... personalment" (2 Joan, 12), de cor a cor, i discutir les relacions mútues entre les Esglésies, els problemes palpitants del nostre ramat i les perspectives del desenvolupament de la civilització humana.
2. El nostre encontre fratern ha estat a Cuba, a la cruïlla entre el Nord i el Sud, l'Est i l'Oest. Des d'aquesta illa, un símbol d'esperança del Nou Món i dels dramàtics esdeveniments de la història del segle XX, dirigim les nostres paraules a totes les nacions d'Amèrica Llatina i d'altres continents. Ens alegra el fet que avui en dia aquí la fe cristiana evoluciona dinàmicament. El potencial religiós de gran abast a Amèrica Llatina, les seves tradicions cristianes multiseculars, manifestades en l'experiència personal de milions de persones, són clau per a un gran futur d'aquesta regió.
3. Al reunir-nos a distància de les antigues disputes del Vell Món, sentim molt fortament la necessitat de col·laboració entre els catòlics i els ortodoxos, que han d'estar sempre preparats per respondre a qualsevol que els demani raó de l'esperança (1 Pere 3, 15 ).
4. Donem gràcies a Déu pels dons que hem rebut a través de la vinguda al món del seu Fill Unigènit. Compartim la Tradició espiritual comú del primer mil·lenni del cristianisme. Els testimonis d'aquesta Tradició són la Santíssima Mare de Déu, la Verge Maria, i els sants als que venerem. Entre ells estan innombrables màrtirs que van mostrar la seva fidelitat a Crist i es van convertir en "la llavor de cristians".
5. Malgrat tenir la Tradició comú de deu primers segles, els catòlics i els ortodoxos, durant gairebé mil anys, estan privats de comunicació en l'Eucaristia. Vam romandre dividits donat a les ferides causades pels conflictes del passat llunyà i recent, per les diferències heretades dels nostres avantpassats, en la comprensió i l'explicació de la nostra fe en Déu, un ésser únic que existeix com tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Lamentem la pèrdua de la unitat, que era una conseqüència de la debilitat i la pecaminositat humana, que es va produir a despit de l'oració del Primer Sacerdot, Crist Salvador: "Que tots siguin u, que com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu em vas enviar "(Joan 17, 21).
6. Conscients de molts obstacles que cal superar, esperem que la nostra trobada contribueixi a l'obtenció de la unitat manada per Déu, per la qual Crist havia resat. Que la nostra trobada inspiri als cristians de tot el món per invocar amb el nou fervor al Senyor, pregant sobre la plena unitat de tots els seus deixebles. Que aquesta, en el món que espera de nosaltres no només paraules, sinó accions, sigui un signe d'esperança per a totes les persones de bona voluntat.
7. Tenint fermesa en fer tot el necessari per a superar les diferències històriques heretades per nosaltres, volem reunir els nostres esforços per tal de donar testimoni de l'Evangeli de Crist i del patrimoni comú de l'Església del primer mil·lenni, responent conjuntament als reptes del món modern. Els ortodoxos i els catòlics han d'aprendre a portar el testimoni comú de la veritat en aquelles àrees, en què és possible i necessari. La civilització humana ha entrat en un període de canvis d’època. La consciència cristiana i la responsabilitat pastoral no ens permeten que ens mantinguem indiferents davant els desafiaments que requereixen una resposta conjunta.
8. La nostra atenció està dirigida principalment cap a aquelles regions del món on els cristians estan sotmesos a persecució. En molts països de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord, s'exterminen famílies completes dels nostres germans i germanes en Crist, pobles i ciutats sencers habitats per ells. Els seus temples estan sotmesos a la destrucció bàrbara i als saquejos, els santuaris -a la profanació, els monuments- a la demolició. A Síria, l'Iraq i altres països de l'Orient Mitjà observem amb dolor l'èxode massiu de cristians de la terra on la nostra fe va començar a estendre, i on ells vivien a partir dels temps apostòlics, juntament amb altres comunitats religioses.
9. Fem una crida a la comunitat internacional a prendre mesures immediates per evitar un major desplaçament dels cristians d'Orient Mitjà. Aixecant les nostres veus en defensa dels cristians perseguits, també solidaritzem amb patiments de seguidors d'altres tradicions religioses, que s'han convertit en víctimes de la guerra civil, el caos i la violència terrorista.
10. A Síria i l'Iraq aquesta violència s'ha cobrat milers de vides, deixant sense llars i mitjans de vida a uns milions de persones. Fem una crida a la comunitat internacional a unir-se per posar fi a la violència i al terrorisme i al mateix temps, a través del diàleg, a contribuir a la ràpida obtenció de la pau civil. Es requereix una ajuda humanitària de gran escala per al poble que pateix, i per a molts refugiats en els països veïns.
Demanem que els que poden, influir en la destinació de tots els segrestats, incloent als metropolitans d'Alep, Pau i Joan Ibrahim, capturats a l'abril de 2013, per fer tot el necessari per tal de la seva ràpida alliberament.
11. Enviem oracions a Crist, Salvador del món, sobre l'establiment en sòl de l'Orient Mitjà de la pau, que és producte de la justícia (Isaïes 32, 17), sobre l'enfortiment de la convivència fraterna entre diversos pobles, Iglesias i religions situats en aquesta terra, sobre el retorn dels refugiats a casa seva, sobre la curació dels ferits i el repòs d'ànimes de les víctimes innocents. Dirigim a totes les parts que puguin estar involucrades en els conflictes, una fervent crida per manifestar bona voluntat i arribar a la taula de negociació. Alhora, cal que la comunitat internacional faci tots els esforços possibles per posar fi al terrorisme mitjançant accions comunes, conjuntes i sincronitzades. Fem una crida a tots els països involucrats en la lluita contra el terrorisme, a les accions responsables i prudents. Fem una crida a tots els cristians i tots els creients en Déu per pregar al Senyor Creador i Provident que té cura del món, que guardi la seva creació de la destrucció i no permeti una nova guerra mundial. Perquè la pau sigui duradora i fiable, es requereixen esforços especials destinades al retorn als valors comuns, que ens uneixen, basats en l'Evangeli de nostre Senyor Jesucrist.
12. Admirem la valentia d'aquells que lliuren les seves vides per haver donat testimoni de la veritat de l'Evangeli, preferint la mort davant l'abjuració de Crist. Creiem que els màrtirs dels nostres temps, procedents de diferents Esglésies, però units per un sofriment comú, són la clau per a la unitat dels cristians. A vosaltres, els que pateixen per Crist, dirigeix la seva paraula l'Apòstol del Senyor: "Estimats germans, ... alegreu tenir part en els sofriments de Crist, perquè també us ompliu d'alegria quan la seva glòria es manifesti" (1 Pere 4, 12-13).
13. En aquesta època torbadora es necessita el diàleg interreligiós. Les diferències en comprensió de les veritats religioses no han d'impedir que les persones de diverses religions visquin en pau i harmonia. En les circumstàncies actuals, els líders religiosos tenen una responsabilitat especial per l'educació del seu ramat en l'esperit de respecte per les creences d'aquells que pertanyen a altres tradicions religioses. Els intents de justificar actes criminals per consignes religioses són absolutament inacceptables. Cap crim pot ser comès en el nom de Déu, "perquè Déu és Déu de pau i no de confusió" (1 Corintis 14, 33).
14. testificant l'alt valor de la llibertat religiosa, donem gràcies a Déu pel renaixement sense primera de la fe cristiana que ara es porta a terme a Rússia i molts països d'Europa de l'Est, on per dècades han governat règims ateus. Avui en dia, les cadenes de l'ateisme militant van caure, i en molts llocs els cristians són lliures de professar la seva fe. Durant un quart de segle, aquí es van erigir desenes de milers de nous temples, es van obrir centenars de monestirs i escoles teològiques. Les comunitats cristianes realitzen àmplies activitats caritatives i socials, prestant diversa assistència als necessitats. Els ortodoxos i els catòlics sovint treballen colze a colze. Ells defensen la base espiritual comú de la societat humana, donant testimoni dels valors evangèlics.
15. Al mateix temps, ens preocupa la situació que té lloc en tants països, on els cristians s'enfronten cada vegada més a la restricció de la llibertat religiosa i del dret a donar testimoni sobre les seves creences i a viure d'acord amb elles. En particular, veiem que la transformació d'alguns països en les societats secularitzades, alienes de qualsevol memòria de Déu i la seva veritat, implica una greu amenaça per a la llibertat religiosa. Estem preocupats per la limitació dels drets dels cristians, per no parlar de la discriminació contra ells, quan algunes forces polítiques, guiades per la ideologia del secularisme que en nombrosos casos es torna agressiu, tendeixen a empènyer als marges de la vida pública .
16. El procésonjunt sobre Crist i l'Evangeli, perquè Europa mantingui la seva ànima formada per dos mil anys de la tradició cristiana.
17. La nostra atenció està destinada a les persones que es troben en una situació desesperada, viuen en la pobresa extrema al moment en què la riquesa de la humanitat està creixent. No podem romandre indiferents a la destinació de milions de emigrants i refugiats que toquen a les portes dels països rics. El consum incontrolat, típic per a alguns estats més desenvolupats, esgota ràpidament els recursos del nostre planeta. La creixent desigualtat en la distribució de béns terrenals, augmenta el sentit de la injustícia del sistema de les relacions internacionals que s'està implantant.
18. Les Esglésies cristianes estan cridades a defensar exigències de la justícia, del respecte a les tradicions nacionals i de la solidaritat efectiva amb tots els que pateixen. Nosaltres, els cristians, no hem d'oblidar que "per avergonyir als savis, Déu ha escollit els que el món té per ximples; i per avergonyir els forts ha escollit als quals el món té per dèbils. Déu ha escollit a la gent menyspreada i sense importància d'aquest món, és a dir, als que no són res, per anul·lar els qui són alguna cosa. Així ningú podrà presumir davant de Déu "(1 Corintis 1, 27-29).
19. La família és el centre natural de la vida d'un ésser humà i de la societat. Estem preocupats per la crisi de la família en molts països. Els ortodoxos i els catòlics, compartint la mateixa visió de la família, estan cridats a testificar sobre la família com d'un camí cap a la santedat, que es manifesta en la fidelitat mútua dels cònjuges, la seva disponibilitat per donar a llum als nens i formar-los, en la solidaritat entre les generacions i el respecte cap als malaltissos.
20. La família és fundada sobre el matrimoni que és un acte lliure i fidel d'amor entre un home i una dona. L'amor enforteix la seva unió, els ensenya a acceptar un a altres com a un do. El matrimoni és l'escola de l'amor i de la fidelitat. Lamentem que altres formes de convivència s'equiparen ara amb aquesta unió, i la visió de la paternitat i la maternitat com d'especial vocació de l'home i de la dona en el matrimoni, santificada per la tradició bíblica, s'expulsa de la consciència pública.
21. Fem una crida a tots per respectar el dret inalienable a la vida. Uns milions de nadons estan privats de la pròpia possibilitat d'aparèixer a la llum. La sang dels nens no nascuts demana a crits a Déu que faci justícia. (Gènesi 4, 10). La divulgació de l'anomenada eutanàsia condueix al fet que la gent gran i malalts comencen a sentir càrrega excessiva per a la seva família i la societat en conjunt.
Expressem la nostra preocupació per l'ús cada vegada més estès de les tecnologies biomèdiques de reproducció, perquè la manipulació de la vida humana és un atac contra els fonaments de l'ésser de la persona creada a imatge de Déu. Considerem que el nostre deure és fer recordar sobre la immutabilitat dels principis morals cristians, basats en el respecte per la dignitat de la persona que està destinada a la vida d'acord amb el pla del seu Creador.
22. Volem avui dirigir unes paraules especials a la joventut cristiana. Vosaltres, els joves, no heu amagar diners a la terra (Mateu 25, 25), sinó usar tots els dots donades per Déu, per afirmar la veritat de Crist en el món, realitzar els manaments evangèlics de l'amor a Déu i al proïsme. No tingueu por d'anar contra el corrent, defensant la veritat de Déu, amb la qual no sempre s'ajusten les normes seculars modernes.
23. Déu us estima i espera de cadascun de vosaltres que sigueu els seus deixebles i apòstols. Sigueu la llum d'aquest món, perquè altres, veient el bé que feu, lloïn tots el vostre Pare que és al cel (Mateu 5, 14-16). Eduqueu als nens en la fe cristiana per lliurar-los la perla preciosa de la fe (Mateu 13, 46) que vau rebre dels vostres pares i avantpassats. No oblideu que "Déu us ha comprat per un preu" (1 Corintis 6, 20), el preu de la mort a la creu de Déu Home, Jesucrist.
24. Els ortodoxos i els catòlics estan units no només per la Tradició comuna de l'Església del primer mil•lenni, sinó també per la missió de predicar l'Evangeli de Crist en el món contemporani. Aquesta missió requereix respecte mutu entre els membres de les comunitats cristianes, exclou qualsevol forma del proselitisme. No som competidors, sinó germans: hem d'arrencar d'aquest concepte executant totes activitats relacionades amb els nostres llaços i contactes amb el món exterior. Instem als catòlics i als ortodoxos de tot el món per aprendre a viure junts en pau, amor i harmonia entre ells (Romans 15, 5). És inacceptable l'ús de mitjans incorrectes per obligar els fidels a passar d'una Església a una altra, deixant de banda la seva llibertat religiosa i les seves pròpies tradicions. Estem cridats a posar en pràctica el manament de Sant Pau Apòstol i "anunciar l'evangeli on mai abans s'havia sentit parlar de Crist, per no construir sobre fonaments posats per altres" (Romans 15, 20).25. Esperem que la nostra trobada contribueixi a la reconciliació on hi ha tensions entre els greco-catòlics i els ortodoxos. Avui dia és obvi que el mètode de "la unió" dels segles passats que implica la unitat d'una comunitat amb l'altra a costa de la separació de la seva Església, no és la manera de restaurar la unitat. Alhora, les comunitats eclesiàstiques que han aparegut com a resultat de circumstàncies històriques tenen dret a existir i fer tot el necessari per satisfer menesters espirituals dels seus fidels, buscant la pau amb els seus veïns. Els ortodoxos i els greco-catòlics necessiten la reconciliació i la recerca de formes de convivència mútuament acceptables.
26. Lamentem l'enfrontament a Ucraïna que ja va cobrar moltes vides, va causar sofriments innombrables als civils, va enfonsar la societat en una profunda crisi econòmica i humanitària. Fem una crida a totes les parts del conflicte a tenir prudència, mostrar la solidaritat social i treballar activament per a l'establiment de la pau. Instem les nostres Esglésies a Ucraïna a treballar per aconseguir l'harmonia social, abstenir-se de participar en la confrontació i de donar suport al desenvolupament del conflicte.
27. Esperem que la divisió entre els creients ortodoxos a Ucraïna sigui vençuda sobre la base de les normes canòniques existents, que tots els cristians ortodoxos d'Ucraïna visquin en pau i harmonia, i que les comunitats catòliques del país contribueixin a això, perquè la nostra germanor cristiana sigui encara més evident.
28. En el món d'avui, polifacètic i al mateix temps unit pel destí comú, els catòlics i els ortodoxos estan cridats a col•laborar fraternalment per anunciar l'Evangeli de la salvació, donar testimoniatge comú de la dignitat moral i l'autèntica llibertat humana, "perquè el món cregui" (Joan 17, 21). Aquest món, en el qual s'estan soscavant ràpidament els fonaments morals de l'existència humana, espera de nosaltres el fort testimoni cristià en tots els àmbits de la vida personal i social. Podrem en l'època crucial donar testimoni conjunt de l'Esperit de la veritat? D'això depèn, en gran mesura, el futur de la humanitat.
29. Que Jesucrist, Déu Home, Nostre Senyor i Salvador, ens ajudi en l'anunci valent de la veritat de Déu i de la Bona Notícia de salvació. El Senyor ens enforteix espiritualment amb la seva promesa infal·lible: "No tingueu por, petit ramat, que el Pare, en la seva bondat a donar-vos el Regne" (Lluc 12, 32). Crist és una font d'alegria i d'esperança. La fe en ell transfigura la vida de l'ésser humà, la plena de significat. Ho han viscut per la seva pròpia experiència tots aquells dels quals es pot dir amb les paraules de Sant Pere Apòstol: "Abans, ni tan sols éreu poble, però ara sou poble de Déu; abans Déu no us tenia compassió, però ara té compassió de vosaltres "(1 Pere 2, 10).
30. Plens de gratitud pel do de comprensió mútua que es va manifestar en la nostra reunió, ens vam dirigir amb esperança a la Santíssima Mare de Déu, fent sol·licitud amb les paraules de l'antiga oració: "Sota la vostra protecció ens refugiem oh Santa Mare de Déu". Que la Santíssima Mare de Déu amb la seva empara enforteixi la germanor de tots que la veneren, perquè ells, en un moment determinat per Déu, s'ajuntin, en pau i concòrdia, en l'únic poble de Déu, sigui glorificat el nom de la Trinitat Consubstancial i Inseparable!
Francesc, Bisbe de Roma, Papa de l'Església Catòlica
Kiril, Patriarca de Moscou i Tota Rússia
12 febrer 2016, l'Havana (Cuba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada