Teresa de Jesús és immensa en la seva pregària, una dona desbordant. Quasi increïble si no fos perquè posava en pràctica tota la seva experiència espiritual, testimoniada en les seves obres, la seva caritat i els seus treballs per la reforma de l’Orde del Carmel i per l’Església.
És relativament fàcil conèixer la biografia de Santa Teresa (s’ha escrit tant sobre ella!), però no és fàcil entendre-la. Només aquells que es prenen seriosament la pregària en la seva vida poden arribar a comprendre alguna cosa, només alguna cosa, de la seva experiència espiritual.
Hi ha una biografia exterior i una biografia interior. La història de santa Teresa és la història de la seva pregària i només podem tenir accés a la biografia interior si donem temps a la pregària i a la contemplació. Aquesta és sempre àrdua, fidel i humil. És una pregària de cada dia. Moltes vegades és suportar el silenci davant de Déu fins que Ell se’t fa present. És com un esperar davant d’una porta per veure si et deixen entrar sense saber quan obriran. Ella mateixa ho diu en el Llibre de la Vida, quan compara la pregària al pagès que ha de treure l’aigua del pou esforçadament. En un segon estat, quan l'aigua li arriba a través de la sínia, però una cosa i l’altre (el pou i la sínia) són molt diferents de quan l’aigua li arriba des del riu i, encara cosa més gran, quan l’aigua cau del cel per la pluja. Llavors, l’orant ja no ha de fer res, tot ho rep com un do i una gràcia.
 |
| Sínia |
Recordem el seu text:
"La oración es la puerta por donde Dios entra en el alma. Abierta ésta -la de la oración - Dios se comunica con todas sus gracias; cerrada esta - la de la oración - Dios no se comunica ni sus gracias. En otras palabras: cerrar la puerta es dejar el huerto sin regar. Con otras palabras; abrir la puerta es regar el huerto yendo de menos a más, porque quien se empeña en regar -orar - tendrá un día la experiencia “de la lluvia”.
En el vídeo us posem uns fragments que manifesten molt bé com els orants s’entenen entre ells, es coneixen i s’intueixen, com ara Teresa i Joan de la Creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada