Una setmana d’enterraments a la parròquia, ahir la Míriam, tant jove i bonica i avui la Maria Estivill, anciana i plena de pau, purificada pels sofriments i tant estimada per la seva família i la família parroquial. Amb el seu espòs feien camí els darrers anys cada dia a la parròquia per celebrar l’Eucaristia i rebre-la amb amor. Un noi ha vingut i li he preguntat: ¿Que hi fas aquí? M’ha dit: «He vingut perquè la Maria havia estat la meva catequista». M’ha commogut el cor i he pensat. «Quina delicadesa».
Ella ensenyà el Parenostre a molts i els comunicà amb senzillesa i netedat de cor l’amor del Crist. La presència de Déu li havia entrat dins del cor, de tal manera que respirava amb Ell i per ella la pregària li era natural. Quan rebia el Cos del Senyor li resplendien els ulls.
Ella formà part de la primera generació de cristians que posaren els fonaments de la nostra parròquia. Quan aquests cristians són cridats pel Senyor deixen una sensació d’orfenesa, també de pau. Perquè ells han acomplert amb tot el que el Senyor els ha encomanat i al cel retroben tot el que han fet i el molt que han estimats. En el fons la seva vida ha estat una cançó d’amor, un addagio. I la seva ànima era un ram de margarides prop de l’altar del Senyor, perfumades de pregària i de bondat.
Fins al cel, Maria Estivill, viu en la glòria de la Trinitat. Cuida dels teus i d’aquesta parròquia de Crist Rei que has estimat i que t’ha estimat. El Senyor sap de les teves pregàries, del molt que vas estimar els teus fills i nets i dels teus passos quan repartíeu les convocatòries per les assemblees familiars i de les hores, de tardor, d’hivern i de primavera que has passat als locals de la catequesi per ensenyar el do de la fe. Te n'has anat, però ens has deixat la pau immensa dels fills de Déu, com una estela de llum en el mar.
Gràcies, Maria, bondadosa i humil, d’ulls clars i de paraula sempre dolça i amable, et donem la pau. En honor teu escoltem el In paradisum de Fauré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada