El mare nostrum esdevingut un cementiri

El mateix mar tan a prop de la nostra ciutat, el Mar Mediterrani, el nostre mar que deien els antics, fa temps que és testimoni del naufragi i de la mort de tants immigrants que, procedents de les costes d’Àsia i d’Àfrica, hi troben la sepultura. El naufragi i la mort de embarcació que transportava uns vuit cents cinquanta immigrants la nit del dissabte al diumenge passat ens omple el cor de tristesa.

El sant Pare el diumenge passat gairebé plorava quan denunciava davant del món aquesta notícia, realment vergonyosa per a les societats modernes i civilitzades. Els qui han mort eren pobres, que fugien de la guerra i de la pobresa. Quan pujaven al vaixell –enganyats per uns traficants de la mort- no feien altra cosa que buscar la felicitats per ells i pels seus fills. Esgarrifa de pensar que les dones i els nens estaven tancats a la bodega del vaixell! Déu meu! Són pobres, sense papers, indocumentats, anònims. Llur defunció no podrà ser escrita en lloc perquè no hi ha noms.

Cal felicitar la bona gent italiana que no dubta de posar els mitjans per auxiliar. Ha estat impressionant el testimoni de dol de la gent de Catània que ha rebut els sobrevivents. Com també dels habitants de l'illa de Lampedusa on la bona gent corre a la platja per auxiliar als grups d'immigrants.

El nostre mar no ha de ser un cementiri, ha de ser un lloc d’encontre i lloc de pas, no pas de mort. Per nosaltres no tenen nom, però per a Déu sí que tenen nom. I Déu, que sap el nom de totes les estrelles i les crida una a una pel seu nom, sap el nom de tots aquests homes i aquestes dones, i els seus nadons, que troben sepultura en el mar on els estius ens banyem.

La immigració clandestina té una causa primera: la pobresa o la violència present ens els països d'origen. Que la comunitat Europea prengui mesures sense tardança per trobar solucions a problemes tant difícils i dolorosos com la immigració il·legal i clandestina. Que mai més s'hagin de veure aquests vaixells sobrecarregats, destinats al naufragi i a la mort.

Acabem amb aquestes paraules del Papa Francesc diumenge passat:

"Dirijo un angustiado llamamiento para que la comunidad internacional actúe con decisión y prontitud para evitar que tragedias similares vuelvan a repetirse. 
Son hombres y mujeres como nosotros, hermanos nuestros, que buscan una vida mejor: con hambre, perseguidos, heridos, víctimas de guerras, buscan una vida mejor. Buscaban la felicidad"