Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXXII).

Pel Dimecres Sant...

Així us tracten, Pare meu
La meditació dels sants sofriments de Jesús (3)

En els sofriments de Crist cal considerar no només els físics (la flagel·lació i la crucifixió); aquests no són res comparats amb els sofriments espirituals. Jesús és el Fill de Déu i la persona del Verb fet home. Jesús és l’home més sensible de l’univers. I sap que el rebuig a la seva persona és el rebuig al seu Pare. Es un dir: «Així us tracten, Pare meu». Això no es pot escriure ni pregar sense plorar. El Pare sofria en el Fill i el Fill sofria pel Pare perquè viuen en el mateix Esperit de l’Amor. 
Són misteris molt alts que els cristians només hi podem entrar en la pregària. Si humanament el dolor més gran és quan l’amor és refusat, més encara si l’amor és gratuït, a canvi de res, i encara més si és divinament. 
El dolor més gran del Fill era que el Pare no era estimat, i no per això el Pare deixarà d’estimar al món que ha creat, i cada existència humana que ha vingut en aquest món. Encara l’estimarà més. El Pare ens ha estimat més a nosaltres, en aquesta teodramàtica, que al seu propi Fill. Allò més d’admirar és la gratuïtat de l’amor, un amor immens, sense límits, que ho embolcalla tot, no creients i creients. Aquesta és la propietat positiva en Déu, l’amor, que no té la propietat negativa per a ser. Va més enllà de la lògica dels homes. Tot convergeix en la geometria de la creu i en la matemàtica infinita de Déu. 
Benaurats els qui han rebut el do de la fe: els cristians no creuríem en un Déu que no fos aquest! Allò més increïble és que, havent passat més de dos mil anys, encara adorem la creu de Jesús i celebrem la seva Pasqua. També aquest any 2015, ocupant la seu de Pare el Papa Francesc, pel qual tota l’Església prega i en dóna gràcies a Déu.

Avui repetim vídeo perquè ens sembla que aquest cant "In manos tuas Pater", de Taizé, ens pot ajudar molt a reflexionar i pregar sobre el que acabem de llegir: