Dijous passat, amb el títol que recull el començament del càntic de les criatures del Sant Francesc: Laudato si, va fer-se pública finalment l’encíclica del Papa Francesc sobre l’ecologia. Ja l’he llegit i cal recomanar a tothom la seva lectura. El sant Pare, amb el magnífic i bellíssim document, exposa una teologia nova sobre l’ecologia.
La terra ha estat donada per Déu a la humanitat, no perquè la destrueixi, sinó perquè la custodiï. Les qüestions ecològiques han esdevingut qüestions morals. El pensament del sant Pare és decidit, valent, amb un llenguatge entenedor i d’una gran saviesa teològica. L’encíclica del Papa no és certament un «manifest verd», sinó que postula una ecologia integral. L’ús que la humanitat fa del planeta genera pobresa i misèria. Els pobres són les primeres víctimes del canvi climàtic.
La naturalesa és un do de Déu que hem d’estimar, tenir-ne cura i compartir-la. Els interessos econòmics sense entranyes poden destruir el planeta i el Papa denuncia que els grans manifests ecològics per part dels més alts governants de les nacions moltes vegades es queden a nivell teòric i no es converteixen en accions reals a favor de la cura del planeta. Si continuem així, diu d’alguna manera, només podem imaginar la destrucció del planeta per part de la mateixa humanitat. Malgrat això encara hi som a temps.
En certa forma denuncia una ideologia ecològica que de vegades és més sensible a la naturalesa, que no pas a les vastes masses de població humana que viuen submergides en la misèria i en la manca de recursos, com és ara l’habitatge, l’aigua, l’aliment... Es una denuncia i una promoció de la cultura de la vida amb totes les seves implicacions. Per això cal una veritable conversió ecològica del qual el Papa en senyala les línies més concretes. El saqueig dels recursos naturals és un pecat. No és estrany que davant aquestes posicions tant valentes del Papa hi hagi lobbys que es posin nerviosos. No els interessa que un referent moral per a tota la humanitat parli tant clar.
Us recomanem de llegir aquest estiu detingudament la carta del Papa Francesc: Laudato sí. Us recomanem que la llegiu en castellà que és l’idioma original amb què el Papa l’ha escrit. El moviment ecològic del temps modern té molts punts d’inspiració, però ara en té un altre que el magisteri de l’Església mai del tot havia formulat de manera tant clara i contundent com en aquest document magisterial. Si hi ha una teologia de la creació, també hi ha una teologia de l’ecologia i també una moral.
«Que los seres humanos destruyan la diversidad biológica en la creación divina; que los seres humanos degraden la integridad de la tierra y contribuyan al cambio climático, desnudando la tierra de sus bosques naturales o destruyendo sus zonas húmedas; que los seres humanos contaminen las aguas, el suelo, el aire. Todos estos son pecados». Porque «un crimen contra la naturaleza es un crimen contra nosotros mismos y un pecado contra Dios».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada