Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVIII)

Pel diumenge de la 3a. setmana de Quaresma...

Open the eyes of my heart

Hem de mirar els ulls dels altres quan els parlem, i mirar-los bondadosament, sense judicar-los. Els ulls dels altres revelen més enllà de les paraules tota la interioritat de les persones. En els ulls dels altres hi ha un fons de bondat i algunes persones resplendeixen -com la noia que poso a la foto que acompanya el post- el misteri del Déu vivent. Els ulls dels altres moltes vegades revelen molts sofriments. I si no mirem els ulls dels altres ens hem de preguntar per què no ho fem? Es que tal volta tenim por que ens endevinin quelcom que no volem que sigui vist? Les persones que s'estimen es miren els ulls i es parlen amb la mirada, còmplice, compassiva, més que no pas amb les paraules. 
Dins de l'Església hi ha persones que reben un do de l'Esperit que és l'esperit del discerniment i endevinen de seguida si la pregària d'una persona és autèntica i senten immediatament el perfum de la bondat i de la gràcia. No tenim el do del discerniment, però mirant els ulls de l'altre podem saber quelcom de la seva bondat, del seu dolor, del seu sofriment o del seu desig de viure. I, si ens atrevim, podem mirar els ulls invisibles de Jesús. És una mirada de foc i passa el següent: Es una mirada que et mira des sempre. Mirar el qui et mira amb uns ulls d'amor immens. Que sigui aquesta la pregària d'avui: «Senyor, feu que miri els ulls de les persones que em revelen la seva bondat. Una bondat que els ve de tu». Tantes vegades a l'Evangeli, sobretot al de Marc, es diu que Jesús mirava a les persones. Fem un esforç avui, diumenge, per mirar amb delicadesa els ulls de les persones, per exemple, en el moment de donar-nos la pau, a missa, o quan els trobem pel carrer, quan els tractem, etc.