Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXVII)

Pel dimarts de la 4a. setmana de Quaresma...

Sóc cristià per la gràcia de Déu

La paraula gràcia en cristià significa: do, gratuït, a manera de regal. Un no és cristià perquè s'ho mereixi, o perquè ho hagi estudiat, o fins i tot perquè ho vulgui. No! La fe és un regal! La gràcia és sempre sense fons, sense mèrit. Déu ens ha fet aquest do i l'Esperit ha posat els medis perquè el descobrim i el visquem. No creieu que és el do més gran de la vida? No creieu que és un do molt gran poder pregar? És molt diferent viure la vida amb Jesús que sense Jesús! Es molt diferent viure la vida pregant que sense pregar! Avui donem les gràcies a Déu pel primer do, el do de la fe. Es un do que no te l'acabes mai i que al final esdevé vida eterna. És la fe que per nosaltres van demanar els nostres pares el dia que ens van batejar (Beneïda sigui la seva memòria), és la fe que ens fou donada en el baptisme. Us dono gràcies, Senyor per haver-me fet cristià. I la fe, com l'amor, creix quan es viu. Recordem avui el Catecisme i les preguntes inicials: «Ets cristià?» : «Sí, sóc cristià per la gràcia de Déu». Per un regal de Déu que no mereixo i sé que el senyal del cristià és la Santa Creu i sé també que «Jesús és el Fill de Déu, fet home, nascut de la Verge Maria i que ha vingut al món per a salvar-nos». Aquestes paraules contenen una saviesa que ens situen de manera diferent davant de la vida i de la mort. Són paraules netes, com el cor d'un infant que es prepara per a la primera comunió. Són paraules que emocionen. Podem oblidar paraules i conceptes, però aquestes paraules del Catecisme romanen sempre dins del cor, per una gràcia de l'Esperit Sant.

***

Escoltem ara amb la bella música de Marco Frisina que res ni ningú ens pot separar de l'amor del Crist, el Senyor: Es realment emocionant, Mons Marco té el costum de fer cantar a tothom en els seus concerts: