Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXVII)

Pel divendres de la 5a. setmana de Quaresma...

La pregària més humil, el rosari de cada dia.

Escollir el Rosari diari com un manera de pregària és oblidar-se de les capacitats pròpies i abandonar-se a les possibilitats de Maria, deixar tota la nostra oració a les seves mans. Arriba un dia, després de molts anys, en què un pot afirmar: «No sabria fer un altra oració sinó amb el Rosari a les mans i al cor». Alegrem-nos perquè aquell dia descobrirem la intercessió pura de la Mare de Déu» i quedarem fascinats de la Comunió dels Sants. Prendre el Rosari i resar-lo, humilment, és una decisió de sants. El Rosari, repetitiu, monòton, humil, dit amb el cor fervorós de vegades i d’altres distret (no importa!) és una pregària humil. És un dir, quasi un delegar, un «fes-ho tu per mi», a Santa Maria, la nostra pròpia oració. Als sants i als humils de cor molt sovint el Senyor els dóna aquesta gràcia. El Rosari no és una pregària de segona. Ningú s’ha d’avergonyir de dir: «Jo reso el Rosari». Santa Teresa, la gran, la de les grans experiències místiques, a la nit, sempre, abans del descans nocturn, prenia a les mans el Rosari i el resava. A base de tenir el Rosari a les mans t’adones que la pròpia vida està encadenada als misteris de Crist, els de goig, els de dolor, també els de la glòria. Es bonic, abans de Missa de cada, dia sentir la cadència del Rosari, mentre els nens surten de la catequesi i tothom entra i surt. Si no hi hagués aquesta cadència la trobaríem a faltar. Es una atmosfera, és una tendresa, unes onades que van i venen, tantes com les Déuvossalves Maria que es diuen en el món.

Nota: Avui és dia d’abstinència. 
És un manament de l’Església i un signe de comunió.