Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXVI)

Pel dijous de la 5a. setmana de Quaresma...

Mireu l'anyell, ha estat mofat i coronat amb espines
La meditació dels sants sofriments de Jesús (2)

El món ha ridiculitzat a Jesús i el món es ridiculitza a sí mateix. Ha estat necessari que posessin damunt del seu cap una corona d’espines perquè a nosaltres ens posessin la corona reial. Aquesta ha estat la investidura reial del Senyor. Mireu el Rei! Mireu-lo bé! Coronat amb perles de sang al front: és Jesús, el nostre Redemptor. Amb aquesta corona serà entronitzat a la creu, amb aquesta corona morirà. Aquesta és la corona que els homes li hem posat perquè el Pare ens posés la corona i l’anell de fills i hereus. Ell, que és l’hereu de tot l’univers, ha estat burlat per tots. Amb aquesta corona ha pres possessió del Regne.

Els qui viuen i moren sense orgull, en la humilitat dels fills de Déu, entraran al cel en una catifa vermella. Els pobres coronats d’oprobis i d’espines en aquest món són els prínceps de sang reial del Regne de Déu i no tenen por de la mort, ja que per ells morir és descansar. Són tants els germans i les germanes que han estat coronats per la vida amb els sofriments! són els grans perdedors de la vida. Molt sovint són hereus d’una raça de pobres. Ja és una gràcia molt gran del Senyor que no tinguin enveja de ningú. Ells porten la corona d’espines i d’oprobis del Senyor. Així segueixen el seu camí en la vida. Moriran oblidats pels homes, però no pas per Déu. Serà Ell mateix qui els rebrà.

Aquests homes i aquestes dones existeixen, (en conec) no tenen nom i no surten a internet, i, de vegades, venen a les nostres parròquies (on sovint els rebem com uns estranys, o de poc il·lustrats en la fe), moren pels hospitals o en els sòcio-sanitaris i no els plora gaire gent, però es presenten davant de Déu amb la gràcia del seu baptisme i amb la seva corona d’espines, que no han portat al cap, però sí al cor. Ells, que es pensaven que anaven al darrere, passen al davant en el Regne. Aquesta corona d’espines, amb què la vida els ha coronat, els ha donat una semblança amb el Senyor. I aquesta semblança els salva. És amb profunda comunió amb ells que hem de celebrar la Pasqua del Senyor.

Avui podem fer pregària seguint el cant "In manos tuas Pater", de Taizé, amb el vídeo que us acompanyem: