Comencem un nou any litúrgic. Tots els inicis són bonics, perquè els inicis estan plens de possibilitats. Advent és una infància espiritual, una esperança en la vida que germina al cor del hivern. Tot florirà, tot serà primavera. El Regne de Déu està amagat, que sigui amagat no vol dir que no hi sigui, vol dir simplement que no és visible. Avui mateix he vist una religiosa jugant al parc a la pilota amb uns infants que no tenen pares. Eren de la Llar natalis de Tarragona. La religiosa estava contenta, però els infants encara més. M’ha omplert de tendresa. He descobert allí la glòria amagada de Déu. Certament el Crist ha vingut, vindrà i ve a nosaltres. Però si ens preguntem: I com ve Jesucrist ara en aquest món? Ve amb nosaltres i per nosaltres en la mesura que som portadors de la seva presència. Ve per la capacitat que tenim d’estimar, d’irradiar amb obres la llum de la fe i de la Presència del Senyor. El món que viu en les tenebres ha de ser il·luminat per les llums que porten els cristians. Ells són les veritables llums de Nadal. El Senyor m’ha dit que aquest Advent ens donem alegria els uns als altres, donem-nos el do de l’alegria, Cerquem on és l’alegria dels altres i donem-li. I tots junts donem una alegria a Crist.
Posem un You Tube amb música del reusenc Joan Domingo Vidal, mestre de capella de la Catedral de la Santa Creu de Càdiz. Fa poc que s’ha descobert que aquest eclesiàstic de finals del segle XVIII era fill de Reus. Es la musica del salm: Quina alegria quan em van dir,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada