És
el Diumenge “Gaudete” per raó de l’antífona
de l’introit (Fil 4, 4b. 5b). També
pel color rosat de les vestidures litúrgiques. La comunitat ha d’alegrar-se sempre en el Kyrios, en el Senyor
Ressuscitat. El motiu
únic i suficient és només
aquest: “El Senyor
és a prop”.
L’espera cristiana “d’Aquell que sempre ve a nosaltres” és
alegre. És una esperança intrínsicament joiosa. La vinguda del Senyor ens
concerneix a tots, perquè ningú pot
guarir-se a si mateix i tots som d’alguna manera pobres. Per això necessitem “l’Any de gràcia del Senyor”. L’alliberament el Senyor no la realitza
des de fora, sinó des de l’interior dels cors, des de l’Esperit que ens donarà:
“Com la terra fa créixer la
brotada o el jardí fa néixer la sembra”.
L’Evangeli presenta a Joan,
precursor del Senyor, com a “testimoni de la llum”. Joan el Baptista
recupera tot l’Antic Testament i el
lliura al Messies. Tota l’antiga aliança culmina amb la missió del
Baptista. El missatger és testimoni de la llum i, al mateix temps,
es converteix en mediació i instrument d’aquesta.
A
l’Evangeli escoltarem com Jesús
realitza la missió del Servent del Senyor, anunciada en la primera lectura. La
paraula del profeta que havia quedada indeterminada durant segles ara es compleix
inusitada en la persona de Jesús. La presència de l’Esperit és causa de goig
com s’anuncia en la segona lectura. Tota l’Església,
amb el cant de María, exclama: “La meva ànima celebra el meu Déu”. La
segona lectura que en el seu incipit dóna
nom al Diumenge, antigament es llegia
en la nit de Nadal, a manera d’invitatori a l’alegria de la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada