dijous, 26 de desembre del 2013

Poema de Nadal, de Mn. Ricard Cabré


Vens en la nit callada, sense fer remor,
arraulit sobre palles llordes i ennegrides,
sense altre escamot que un humil fuster de poble
i una dona, tota ella tendra i senzilla,

I uns humils pastors empesos pel crit d'un àngel
rústecs armenters que no saben res de res.
Ells... els pobres, els preferits del nou reialme,
els primers convidats a les noces de l'anyell.

El primer sermó de la vostra existència:
La moixaina d'un somriure ample i xamós,
per tots els toixos que el món margina i menysprea
però que Déu porta molt endins del seu cor.

Mn. Ricard Cabré