La tercera llum és l'Alegria
Mireu!! Ja hem encès la tercera espelma!! Quin caliu que dóna! Apropem-nos que sentirem l'escalfor als nostres cors!
Aquesta tercera llum és l'Alegria. Quina alegria? La que el Senyor ens regala amb el seu amor. L’hem de demanar en la pregària: «Senyor, Jesús, dóna’m l’alegria del cor per poder estimar». Aquella alegria que és fruit de la pau de Déu dins nostre, que brolla del seguiment humil del Senyor i del desig de fer la seva voluntat.
Els sants no fan cara de funeral, fan cara de convidats a festa. Una alegria que ve de dins, del cor. No són d’aquells que «mai estan contents» ... Es una desgràcia ser de la tribu dels descontents. O d'aquells quells que mai estan del tot contents del tot perquè sempre tenen alguna cosa per a comprar i no poden. El cristià aprèn els camins de l’alegria ... el camí de l’alegria és l’amor. Al Senyor no li agraden els cristians malhumorats. El Senyor vol una Església alegre.
Es amb aquesta alegria que hem de sortir a l’encontre del Senyor. Si vivim amb la certesa de què Déu ens estima, de què el Senyor ens perdona sempre i que sense orgull retrobem cada dia la font de l’alegria. Alegrar-nos del bé de l’altre i estar contents que els altres estiguin contents i no tirar cendra a la seva vida.
Maria era una dona contenta, un dia es posar a cantar i ballar, i dels seus llavis va sortir el Magnificat: «La meva ànima magnifica el Senyor i el meu esperit salta de joia per Déu, el meu salvador». Una alegria que es comunica i dóna alegria als altres. La necessiten per a la seva tristesa, com nosaltres la necessitem quan la tristesa ens habita. Siguem sempre un got d’aigua fresca pels altres. L’orgull és trist, la humilitat és alegre.
Si hi ha algun sant, perfectament alegre, en la seva vida i en la seva mort, va ser sant Francesc, mireu-ho amb aquest vídeo de la gran pel·lícula amb la magnífica interpretació de Claudio Baglioni (no fa gaire parlàvem d'ell i la seva solidaritat a Lampedusa amb tota la problemàtica dels immigrants). Es bo evocar la figura de Sant Francesc en el temps d'advent perquè va ser el primer de «fer el pessebre».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada