Comença el mes de desembre. Encara és tardor, però ja fa molt de fred! La gent va pel carrer amb guants, bufandes i gorrets... fa anys gairebé no es veien gorrets aquí a Catalunya i ara sí. Us hi heu fixat?
Però, malgrat aquestes temperatures tan baixes i el vent glaçat, una autèntica emoció, una sensació de calidesa emplena el meu cor quan sóc conscient que ja comença l'Advent... temps d'Espera... Esperança.
Esperem un infant. I l'esperem amb il·lusió. Pensem en ell i ens emocionem. Com fan els pares i mares "de veritat", que s'aturen a les botigues per mirar mitjonets, mantetes i pitets i es queden embadalits davant els aparadors... Nosaltres també pensem en l'arribada d'un Nen que ens porta un missatge molt important. El més important. Però, enlloc de mitjonets, mantetes i pitets, preparem els nostres cors. Mirem de treure tot allò que sigui dolent, allunyem les rancúnies -que pesen molt i no serveixen per a res- i deixem força espai per omplir-lo de somriures i abraçades totalment sincers.
L'Advent és un període de temps en el que ens anem preparant per la gran festa del Nadal. La Corona d'Advent simbolitza aquests quatre diumenges amb quatre espelmes. Cada setmana n'encenem una més. La llum de les espelmes dissipa la foscor i les tenebres i il·lumina el camí cap a Jesús, veritable Llum del món.
Una de les cançons més apropiades en temps d'Avent és el "Veniu, veniu Emmanuel", que aquí podem escoltar en la bellíssima veu d'Enya acompanyada d'unes precioses imatges:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada