Es posa a la fila dels pecadors. El Jesús de Nadal al nostre costat.
Va al Jordà, el riu sant, i allí el jove profeta el bateja. Calia que se submergís en les nostres aigües, com nosaltres necessitem submergir-nos en les aigües de la seva gràcia. De la riuada d’amor que té l’origen en el si de la Trinitat. El cel s’obrí i l’Esperit davallava. El cel des d’aleshores és obert per a nosaltres perquè hi entrem. Des que l’Esperit ha davallat estem a un pas del Pare.
El Fill estimat del Pare és Jesús. D’ençà del nostre baptisme també nosaltres som els fills estimats del Pare en Jesús i com Jesús. Ell serà, des del seu baptisme al Jordà, l’Anyell que lleva el pecat del món. També els nostres pecats. Ell se’ls ha fet seus i ens n'ha alliberat. Quina sort més gran!
Diumenge passat celebràrem el baptisme del Senyor, recordem el nostre propi baptisme i preguem pels nostres pares que ens van portar a les fonts de la salvació. I també pel mossèn que ens va batejar, és igual que no sapiguem el seu nom. Déu el sap. Gràcies, Senyor, sóc el teu fill/a. Mai podràs dir que no ets el meu Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada