Per pintar una icona es segueix una tècnica totalment diferent als sistemes de pintura als que estem acostumats aquí, en l'actualitat. És un treball llarg i pacient, que requereix tota una preparació i, després, la pintura es va efectuant a través de diverses capes que es van superposant unes damunt de les altres.
És una feinada impressionant i, als nostres ulls occidentals, es fa estrany veure com, a vegades, després d'haver estat una bona estona pintant quelcom, ho tornen a recobrir d'un color fosc; quan ja tenen dibuixades les faccions de la imatge, la repinten tota de verd o marró. Però després ja aniran entrant els colors més clars... Igualment és molt curiós veure com fan les aplicacions dels daurats. Els pigments són naturals i es fan servir altres elements com el rovell d'ou, vinagre o cervesa.
L’arquitectura de les icones és estranya. No hi ha cap respecte a les proporcions. El món vegetal i animal, quan apareix, està representat únicament per alguns indicis, a vegades amb formes rares, fora de la lògica humana.
La perspectiva és en la seva major part “inversa” i contribueix a aquesta harmonia del conjunt, típica de les icones: les línies de perspectiva no es troben en un punt de fuga darrera la imatge, sinó davant. Las línies de força surten de dins de la icona cap a l’espectador. És tot al contrari que una pintura, per exemple, del Renaixement, en la que, amb un art especial es procura donar profunditat d’espai.
El millor és poder-ho veure, així que us deixo un parell de vídeos molt interessants. Val la pena dedicar-hi una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada