dimecres, 24 de març de 2021

Sant Josep: Una missió acomplerta (2)

La presència de sant Josep a la bíblia és fugaç. Sabem que era del llinatge de David (Lc 1:27), acompleix amb la seva missió, segons es testimonia en els Evangelis de la infància, i no se’n parla més. Desapareix de la història en el silenci. Déu decideix per a sant Josep aquesta obscuritat. La seva persona és important per la missió que Déu vol d’ell. No compta la seva persona, compta la seva missió. Havent acomplert amb la missió la seva persona s’enfonsa en l’anonimat del món, dels homes i dones sense història rellevant. Ell acompleix en la fe i en l’amor la missió que Déu li encomana

Per ell Maria esdevé «esposa» i per ell el Fill té «pare legal» segons la Llei. No sabem res més de la vida de sant Josep. Sabem que era allí en els silencis de la casa de Natzaret, habitat per la contemplació de Maria i veié com el Fill que li havia estat donat creixia, esdevenia fort i ple de la saviesa que Déu li donava. Sant Josep va veure com Jesús es feia gran. Tal com es diu a Luc: L’infant creixia i s’enfortia (Lc 2:40a) Es feia robust per la missió que el Pare li havia encomanat, robust també per portar finalment la creu


En la casa de Natzaret la mirada de sant Josep, com la de Maria, era una mirada d’amor únic. En ell aprenem que la missió cristiana és més gran que els qui la viuen i l’acompleixen en la seva vida. Ja que precedeix i va més enllà de la persona que ha estat cridada a viure-la. La missió és més important que el missioner. Sempre en faig experiència quan donem sepultura a un prevere. Ell ha viscut la missió, que ja era abans que ell, i que continua donada i proposada pels qui vindran després. Cada cristià té una missió a acomplir en aquest món, és la seva missió, única i irrepetible com la seva persona. Si no l’acompleix hi ha un buit en la història de la salvació

La vida de cadascú, el lloc on la vida ens ha portat, limitada per la temporalitat, és la missió que el Senyor ens ha encomanat. Ningú pot dir que és una missió imprecisa i no definida. La missió cristiana, com la de sant Josep, és sempre concreta i ben delimitada, en un present i en una circumstància concretes. Si estem oberts a la pregària el Senyor ens fa veure immediatament el que ens demana de nosaltres en la vida present. Un està temptat de dir-li: Senyor això si que ho faria, això no ho vull. El Senyor ens fa veure que hi ha goig quan acceptem no el que voldríem, sinó allò que vol per a nosaltres i està disposat a fer per a nosaltres

Sant Josep va escoltar la paraula: Pren a Maria com a esposa. Era ben concret i amb docilitat ho va fer. Era una missió que mai hagués imaginat. També en la vida hi ha situacions que mai haguéssim imaginat i el Senyor ens crida allí. Sant Josep va obeir i encara que l’Escriptura no parla dels sentiments del seu cor, podem aplicar-li el verset del salm: Tenen molta pau els qui estimen la Llei, res no els farà ensopegar (Sl 118: 65)

La memòria de Josep, el just, espòs de Maria, determina la santedat ordinària del poble sant de Déu: homes i dones que viuen a la presència de Déu, omplen d’alegria els qui els envoltaven i caminen pel camí de les benaurances. Aquesta és la segona missió que aprenem de Josep: acomplir amb la missió que el Senyor ens ha encomanat en la vida.

Pregària 
Gloriós patriarca sant Josep, 
que pots i saps fer possibles les coses impossibles, 
vine a ajudar-me en aquests moments d'angoixa i dificultat. 
Pren sota la teva protecció 
les situacions tan greus i difícils que et confio 
perquè tinguin una bona solució.
Pare meu estimat,
en qui poso tota la meva confiança, 
que no es pugui dir que t'hagi invocat en va. 
Com que amb Jesús i Maria ho pots tot, 
mostra'm que la teva bondat és tan gran com el teu poder. 
Amén. 

Nota: Traducció pròpia de l'oració que cada dia resa el Papa Francesc després de Laudes, presa d'un devocionari francès del segle XIX, de la Congregació de les Religioses de Jesús i Maria, que expressa devoció, confiança i un cert repte a sant Josep. 

Mireu quin vídeo tan preciós...

Cap comentari: