dissabte, 22 d’agost del 2020

A la Fina Prat en el record agraït

La Fina era de casa i la trobarem molt a faltar.  La parròquia era també casa seva i vivia amb la familiaritat pròpia dels creients dins d’una comunitat eclesial. Durant anys i més anys la presència de la Fina a la parròquia, juntament amb el seu estimat espòs, era constant. Només per la manera de caminar ja sabíem que la Fina havia arribat. Era una dona lliure de cor i que estimava molt! 


La Fina sobretot era una dona cristiana, la fe la portava a dins, com a secret i tresor. La fe en Crist li havia fet descobrir el Misteri de la paternitat de Déu. “Per a mi pregar, em va dir una vegada, és dir simplement “Pare”! Com a cristiana havia descobert la desproporció infinita que hi ha entre l’amor de Déu i la nostra correspondència, per això el salm de la penitència, el seu estimat salm 50, el portava tant a dins. Es així que va voler que el cantéssim en nom seu el diumenge tant trist i i gloriós de les seves exèquies. 

Un cristià sempre mor com un pecador convertit a Jesucrist i justament aquí rau la seva santedat més alta. L’amor de Déu que l’abrusava per dins la va portar a fer kilòmetres a veure els ancians i els malalts. Així ho havia après de la seva mare. Literalment havia fet kilòmetres! Els passadissos del nostre gran hospital coneixien els seus passos, la donació de la seva alegria que donava als malalts, amb visites modèliques de discreció, només fetes per amor. Anotava a la seva agenda les telefonades que havia de fer. I, des d’anys, va portar el grup de la Pastoral de la Salut de la parròquia (no ens imaginem aquest grup sense ella), el programava, demanava fins a la insistència que el mossens preparéssim els temes, n’enviava les convocatòries i procurava un temari de formació que amb els anys s’ha mostrat d’una gran qualitat. 

Va omplir el temps amb l’apostolat de la caritat (no era cap voluntariat) era l’exercici de la fe, els divendres al menjador de les Germanetes i, encara amb més amor, al Menjador de Càritas. Totes les setmanes cada dimecres. Literalment fins que va poder. Em recordo que els darrers temps la veia que venia cansada, esgotada, d’allí, no podia més (ja estava malalta) i caminava amb dificultat. Els ulls se m’ompliren de llàgrimes i vaig pensar: Es la santedat dels vostres fills, Senyor. I, dins del meu cor, en vaig donar gràcies a Déu. Em vaig recordar de les paraules del sant Evangeli: Que resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel (Mt 5, 16). Ella vivia com una obediència aquests serveis (en sentit teològic). Era el que el Senyor li demanava. Aquest amor que portava a dins la feia viure i, durant els anys de la malaltia, li donava força. 


Tanco els ulls i es com si sentís la Fina els diumenges al matí, abans de Missa, la sentia des del despatx, donava la benvinguda a tothom amb una alegria que li venia de dins. Rebia els fidels amb goig, els anomenava pel nom, preguntava per ells i pels seus. Era l’alegria del dia del seu Senyor que manifestava i expressava amb el seu goig. 

Se m’oblidava!, Va formar part del Consell de Redacció de la revista: La veu de la Parròquia. Gràcies, Fina, per tot el que has estimat, així has glorificat el Senyor a la terra. Tu sabies perfectament que anaves vers el Senyor i estaves preparada per celebrar la seva Pasqua. Que et retrobis amb el Santi, el teu estimat espòs, a qui vàrem conèixer i estimar. Que retrobis en el Regne tots els qui has estimat.

Donem el condol a tota la parròquia, a l’arxiprestat de Reus (ella anava sempre a les trobades de formació amb la seva llibreta). Ara recordo que prenia notes fins i tot de les homilies. Donem el condol a la seva família, que estimava tant, als seus fills i els seus nets i nétes, de noms tant bonics. Que la seva memòria sigui una benedicció per ells. La mort pels creients mai és un mal absolut, és un anar amb el Senyor, és èxode, és la seva Pasqua. Com si la sentís, la nit de Pasqua, ella sempre llegia l’epístola, (us en recordeu?), la sentís amb una veu forta i convençuda: Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell (Rm 6, 8ss) 

Adéu, Fina, fins al Cel. Mentre visquem en aquest món et recordarem. Et trobarem a faltar: la teva manera de fer, l’obstinació amb què feies totes les coses, la teva decisió. Eres una dona incansable. La teva capacitat de perdonar sempre. La darrera imatge que evoco de tu és a la terrassa de casa teva, allí als matins d’estiu t’agradava resar la Litúrgia de les Hores, miraves el cel. Ara aquest, Déu mateix, és tot per tu. La teva memòria serà sempre un esperó pels cristians de la nostra parròquia. 

Escoltem el vídeo del Sergi Dalma i l’Escolania de Montserrat, l’any que va sortir, recordo que et va agradar molt.

dissabte, 15 d’agost del 2020

Maria, gloriosa i assumpta al cel. Una nova estrella, resplendent més que cap.

Totes les Esglésies del món, a l’orient i a l’occident, celebren avui la dormició de la Mare de Déu i la seva gloriosa assumpció. Maria obre el cel que el Fill ha preparat per a nosaltres. Ella forma part del cel de Déu. Tant que la litúrgia la celebra com una estrella nova del cel amb una bella imatge de l’himne de l’Assumpció. Glorificada en el cos i en l’ànima, en la totalitat de la seva humanitat. 


Tota l’obra de la redempció del Crist està realitzada en ella. Nosaltres portem encara el bordó de peregrins i la contemplem com la que ja ha arribat a la plenitud del Regne i a la caritat consumada. Ella és signe i senyera d’esperança pel poble de Déu que peregrina. 

En aquest temps marcat per la incertesa i la inquietud que vivim a causa de la pandèmia, Maria ens ha acompanyat i ens acompanyarà. Maria ens fa mirar sempre més enllà del present que vivim, ens fa mirar, en definitiva, vers Déu, com a plenitud de la fe que volem viure. 

L’Assumpció ens diu que més enllà del món present hi ha el món de Déu i que la fe ens fa transcendir la vida. Els cristians no hem de preguntar-nos pel sentit de la vida, aquest ha estat explicat per Jesucrist. Hem estat creats per Déu i per a Déu. 

Celebrem en comunió amb totes les Esglésies l’Assumpció de la Mare de Déu i una vegada més encomanem a Maria el dolor del món, d’una manera ben viva la ciutat de Beirut, la noble nació del Líban. I felicitem a totes les noies i dones que porten el nom de Maria.

dimecres, 17 de juny del 2020

Floretes del confinament (III)


Avions de paper

Les tardes eren llargues i en els carrers de Reus, els veïns sortíem als balcons a les vuit, l’hora de l’aplaudiment. Érem veïns que no ens coneixíem. Un cop acabat l’aplaudiment ens saludàvem. El costum i el tedi de la tarda va fer que a poc a poc allarguéssim la conversa, de balcó a balcó, com si fóssim de poble. A més, com que no passaven cotxes, ens sentíem perfectament. 


Vet aquí que la dissort d’un confinament va fer que els qui només érem coneguts de vista ara ens saludem amb afecte i coneixença. Això ha passat al meu carrer i a molts d’altres de la ciutat. Noves amistats i la comunicació del cor. 

Ja sé que la pandèmia ha portat i portarà moltes conseqüències inquietants en tots els àmbits, en el mercat de treball, en les empreses, sobretot els autònoms tant propis del comerç de Reus. També fa patir molt el món escolar i els exàmens de selectivitat amb les condicions en què els estudiants han de preparar les proves i altres tantes coses. Tanmateix l’aflicció que ens ha sobrevingut ens ha fet rics en humanitat i fa que no ens mirem amb indiferència els uns als altres, ens ha tret del individualisme i ha fet capaços de parlar entre nosaltres. És una de les lliços que hem après i tant de bo no l’oblidem. 

Sabem actuar en societat com a membres d’un grup o estem massa dominats per l’egoisme el individualista? Hem de vèncer el rol individualista i comprendre que les relacions socials ajuden, guareixen. Els homes no som illes, deia Tomàs Merton: vivim amb els altres, som amb els altres i tot el que tenim ho rebem dels altres.

En aquest cas hem vist molts signes de solidaritat. He vist a la meva escala veïns que baixaven la brossa cada dia a un matrimoni ancià o persones que anaven a comprar pels altres. Ho feien amb amor i afecte. Ens hem adonat de la generositat i de solidaritat que el cor pot ser capaç de viure. Hem estat creats per viure junts, no de manera individual. Hem estat creats per estimar. Aquest és el designi del bon Déu.


Davant del meu balcó hi ha una família que ja coneixia, amb dos nens, un havia fet la primera comunió i, cada dia, de balcó a balcó el nen m’enviava un avió de paper amb missatges de simpatia pel mossèn. N’he guardat un de record amb afecte i agraïment. L’infant es passava el dia jugant a la pilota dins del menjador amb l’esglai constant de la mare que tenia por que amb un cop de pilota trenqués els vidres. Els infants a ciutat, tants dies dins de casa, han estat uns petits herois i mereixen també felicitació. No ha estat fàcil ni per ells ni pels seus pares. 

Escolteu si voleu el you tube d’un dels millors organistes d’Europa. Es una improvisació. És el moment més creatiu de qualsevol organista.

divendres, 12 de juny del 2020

Floretes del confinament (II)

Missa amb aplaudiments al cant d'entrada

És un simple detall que m’emocionà. Després de seixanta-vuit dies sense la celebració de l’Eucaristia a casa, el diumenge de l’Ascensió vaig anar a celebrar al santuari de la Mare de Déu de Consolació, on hi ha la comunitat nombrosa de germanes ancianes de la Congregació.

Les religioses de tot el món estan avesades a combregar cada dia a la celebració de l’Eucaristia. Era una tarda dolcíssima. La germana sagristana havia posat les millors roses del jardí de la casa a l’altar. La sentor de roses acabades de collir se sentia d’arreu. Gràcies a Déu cap s’ha posat malalta i la superiora ha guardat ben bé les portes de casa perquè no entrés cap mal virus. La comunitat estava desitjosa d’Eucaristia, tota ella expressava el salm: Com la cèrvola es deleix per l’aigua viva, tot jo tinc set de vós, Déu meu.



Vàrem començar el cant d’entrada i, quan em dirigia a l’altar, es van posar a aplaudir. No pas a mi, sinó de goig, de pur goig de poder celebrar l’Eucaristia. Jo les vaig aplaudir també, a tota la comunitat. I elles i jo, en el fons, aplaudíem al Senyor de la nostra vida. Ho escric perquè tothom sàpiga fins a quin punt és estimat el Senyor Jesús. Quan venien a rebre la sagrada Comunió que la superiora els donava moltes tenien llàgrimes als ulls. Eren llàgrimes d’amor.

Vaig recordar la biografia de la Santa Mère, santa Maria Rosa Molas, que durant l’epidèmia del còlera va enterrar la seva mare. La seva mare va morir contagiada per tenir cura dels malalts veïns. Ella era petita, òrfena. El biògraf diu que fou el dia mes trist de la seva vida, acompanyant al pare al cementiri per donar sepultura a la mare. Jo crec que allí, en el cor d’aquella noia òrfena va néixer la seva vocació. Una vocació que la feu santa.

La comunitat de les Germanes de la Consolació ha pregat molt per la ciutat. Agraïm la seva pregària. Una religiosa molt anciana que parla en castellà em va dir amb gràcia: Hijo, ni en tiempos de guerra! 

Em van regalar un pomell de roses, precioses, que immediatament vaig a anar a posar davant de la Mare de Déu de la parròquia. Eren roses perfumades de tota la comunitat. Servidor vostre em recordaré sempre d’aquesta Missa de l’Ascensió de l’any 2020. Us dexo amb música del que per a mi és el millor organista d’Europa, el noi belga Gert van Hoef.


dissabte, 6 de juny del 2020

Floretes del Confinament (I)

Han cuidat els avis com si fossin familiars seus, amb amor.

La paraula floreta és un gènere que ve del món franciscà i es refereix a les anècdotes petites de la vida de sant Francesc recollides en un llibre que es diu Fioretti. 

L’anècdota, en aquest cas, vol dir el detall de la vida de les persones, que són més importants, al meu entendre, que la crònica, ja que el petit detall (observat amb mirada espiritual) revela el do, el sofriment, l’amor gratuït que les persones, també els cristians en la santedat, són capaços de viure. 

Ara que, gràcies a Déu, ens n’anem sortint, es revelen els gestos que entendreixen ja que revelen la grandesa del cor de les persones i Déu així és glorificat. Hi ha treballs que afecten la vida de les persones. Aquestes professions tenen un plus d’humanitat que es manifesta, en moments crítics, més enllà del sou i del que és exigit.

Conec el cas d’una residència geriàtrica en què els treballadors van preferir confinar-se amb els ancians dels quals tenien cura, per protegir-los de la devastadora Covid. És un decidir: "Aquí el virus no entrarà per culpa nostra". I si entra en serem solidaris amb els qui en tenim cura. Hi ha un acte sublim de caritat, ja que la pròpia vida es posa en risc per amor als altres. Els ancians, per aquest grup de cuidadors, no eren només objecte del seu treball, sinó del seu amor. 



El cas que conec és de la ciutat de Barcelona, però sé que ha passat en altres llocs. Això és una flor de Pasqua. Hem de donar també gràcies a Déu perquè a la residencia que anem a celebrar els dissabtes no hi ha entrat la Covid i sé que els cuidadors han tingut l'ànim més gran per evitar-ho. També sé que el personal de la residencia amb tendresa ensenyava la Tablet amb missatges de vídeo pels ancians, o feien petites connexions en directe, perquè poguessin parlar i veure els seus familiars. 

Hi ha moltes maneres de treballar, però en aquest cas el treball ha estat fet amb amor i per amor. El sou quedava en un segon terme. Així és de gran el cor de les persones, com una magrana de generositats.

Als vespres a la ciutat se sentia l’aplaudiment pel personal sanitari, un aplaudiment que mereixen totes les persones que treballen a les residències dels ancians, que s’han trobat sense medis i que han exhaurit la seva capacitat de treball per la paciència i l’amor que hi han posat. No és un treball fàcil perquè les persones quan ens fem grans perdem capacitats i esdevenen finalment objecte només d’amor, de pur amor. 

Una felicitació molt gran a tants treballadors de les residències de gent gran que han cuidat als avis com si fossin familiars seus. Els han transmès tot el seu cor.

dimecres, 13 de maig del 2020

Demà dia de pregària, dejuni i caritat per la superació de la pandèmia del coronavirus.


El proppassat diumenge dia 3 de maig, després de la pregària del Regina Coeli, el papa Francesc, acceptant la proposta de l’Alt Comitè per a la Fraternitat Humana, del qual en forma part, va demanar que el proper dia 14 de maig, «els creients de totes les religions s’uneixin espiritualment en un dia de pregària, dejuni i obres de caritat, per implorar a Déu que ajudi a la humanitat a superar la pandèmia del coronavirus».


Amb aquesta jornada del proper dia 14, segons l’Alt Comitè per a la Fraternitat Humana, es vol que «Déu ens ajudi a sortir d’aquesta aflicció, inspiri als científics a descobrir un medicament que acabi aquesta pandèmia i alliberi el món de les conseqüències sanitàries, econòmiques i humanes a causa de la propagació d’aquesta perillosa pandèmia».

En aquest sentit, el Comitè «fa una crida a tots els líders religiosos i persones d’arreu del món a respondre a aquesta súplica humanitària i acudir al Totpoderós amb una sola veu per preservar la humanitat, ajudar-la a superar la pandèmia i restablir la seguretat, l’estabilitat, la salut i el desenvolupament, i fer que el nostre món, després de la pandèmia, sigui més humà i fratern».

diumenge, 10 de maig del 2020

Tornem a l'Església.- Mesures de prevenció per evitar el contagi de la Covid-19



HORARIS DE MISSA DURANT LA
FASE-1 DE LA DESESCALADA

Diumenges

- Missa de vigília (dissabte) a les 8 del vespre.

- A les 10 del matí.
- A les 12 del migdia.

Queda suprimida la Missa del diumenge a la tarda.



Durant la setmana


Missa a dos quarts de 8 de la tarda, cada dia.



Per les celebracions es prendran de manera molt estricta 
les disposicions sanitàries preceptuades 
i segons les orientacions de l'Arquebisbat.

- El Sr. Arquebisbe manté la dispensa del precepte dominical (no hi ha l'obligació d'anar a Missa). Cal retornar a la normalitat sense precipitacions, observant les mesures dictades per les autoritats i amb molta prudència, sobre tot per les persones de risc.

- Els serveis parroquials de Càritas estan oberts al servei de tothom.


- El despatx parroquial és els dimarts de 12 del migdia a dos quarts de 2 i els divendres de 8 a 9 del vespre.



Missa del Cinquè Diumenge de Pasqua, dia 10 de maig de 2020

Des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, la missa d'avui:


El Ministeri de Sanitat ha acceptat el pla de la Generalitat perquè, a partir de dilluns, les àrees sanitàries de Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i l'Aran-Alt Pirineu entrin a la fase 1 de desescalada. No hi ha hagut sorpresa. Al contrari, hi ha entesa entre les dues administracions. Així, arrenca formalment el pla de desconfinament a Catalunya.

divendres, 8 de maig del 2020

Missa del Quart Divendres de Pasqua, dia 8 de maig de 2020

Des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, la missa d'avui:

Pregàries del Papa Francesc per a resar aquest mes de maig després del Rosari.


Pregària 1

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança.

Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció. Amén.

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.



Pregària 2

«Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu».

En la dramàtica situació actual, plena de sofriments i angoixes que oprimeixen el món sencer, acudim a vós, Mare de Déu i Mare nostra, i cerquem refugi sota la vostra protecció.

Oh Verge Maria, gireu envers nosaltres els vostres ulls misericordiosos en aquesta pandèmia de coronavirus, i consoleu els qui es troben confosos i ploren per la pèrdua d’éssers estimats, a vegades enterrats d’una manera que fereix l’ànima. Sostingueu aquells que estan angoixats perquè, per evitar el contagi, no poden estar prop de les persones malaltes. Infoneu confiança als qui viuen en el temor d’un futur incert i de les conseqüències en l’economia i en el treball.

Mare de Déu i Mare nostra, imploreu al Pare de misericòrdia que aquesta dura prova acabi i que tornem a trobar un horitzó d’esperança i de pau. Com a Canà, intercediu davant del vostre Fill Diví, demanant-li que consoli les famílies dels malalts i de les víctimes, i que obri els seus cors a l’esperança.

Protegiu els metges, els infermers, el personal sanitari, els voluntaris, que en aquest període d’emergència combaten a primera línia i arrisquen les seves vides per salvar-ne d’altres. Acompanyeu el seu heroic esforç i concediu-los força, bondat i salut.
Mantingueu-vos al costat dels qui assisteixen, nit i dia, els malalts, i dels preveres que, amb sol·licitud pastoral i compromís evangèlic, procuren ajudar i sostenir tothom.

Verge Santa, il·lumineu l’enteniment dels homes i dones de ciència, perquè trobin les solucions adequades i es venci aquest virus.
Assistiu els líders de les nacions, perquè actuïn amb saviesa, diligència i generositat, socorrent als qui no tenen el més necessari per viure, planificant solucions socials i econòmiques de llarg abast i amb un esperit de solidaritat.

Santa Maria, toqueu les consciències perquè les grans sumes de diners utilitzades en la incrementació i en el perfeccionament d’armaments siguin destinades a promoure estudis adequats per a la prevenció de catàstrofes similars en el futur.

Mare amantíssima, feu créixer en el món el sentit de pertinença a una única i gran família, prenent consciència del vincle que ens uneix a tots, perquè, amb un esperit fratern i solidari, sortim en ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria. Animeu la fermesa en la fe, la perseverança en el servei i la constància en la pregària.

Oh Maria, Consol dels afligits, abraceu tots els vostres fills atribolats, feu que Déu ens alliberi amb la seva mà poderosa d’aquesta terrible epidèmia i que la vida pugui reprendre el seu curs normal amb serenitat.

Ens encomanem a Vós, que brilleu en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça sempre Verge Maria! Amén.


(versió catalana de la Conf. Episc. Tarraconense)

dimecres, 6 de maig del 2020

In memoriam del Doctor Bonifacio Medina


Villanueva de Argaño (Burgos, España) es el pueblo de Consuelo Santamaría que –si no hubiese sido por el confinamiento– hubiese celebrado las fiestas patronales. En su memoria los campaneros tocaron a fiesta desde la torre del campanario (las que se oyen en el youtube)

El mismo día que en el pueblo burgalés hubiesen celebrado las fiestas patronales, el día 2 de mayo, en sábado, nos dejaba el Dr. Bonifacio Medina, feligrés de nuestra parroquia. Lo habíamos perdido poco a poco a causa de la enfermedad que sufría, el terrible Alzheimer.

Su esposa Consuelo, fiel al ministerio de tocar el órgano a Misa de 12, lo ha cuidado, dándonos un gran testimonio de esposa. Amar con fidelidad a una persona que ya no te conoce es la expresión más gratuita del amor.


Villanueva de Argaño
El Dr. Medina, Boni, como le llamábamos habitualmente fue un gran psiquiatra, enamorado de su profesión, hasta el final le gustaba estar al día en los temas de psiquiatría. Era un excelente esposo y padre de familia, paciente y bondadoso Era también un gran cristiano, Había entregado su juventud al Señor, desde entonces aprendió lo que significa orar con el corazón. Su gozo más grande era la celebración dominical de la Eucaristía. Devoto como nadie del beato Rafael Arnaiz, burgalés como él, leía habitualmente sus obras. Participaba en las actividades de la parroquia y durante muchos años participó en el equipo de la Pastoral de la Salud. En el colegio de La Presentació fue durante muchos años presidente de la del AMPA y todavía le recuerdan. Su conversación rezumaba bondad. Era un hombre justo y honrado.

En toda su trayectoria profesional, primero durante doce años en Colombia, luego en el Instituto Pere Mata de Reus ejerció siempre su profesión con una gran humanidad y preocupación por sus pacientes.

Damos el pésame a nuestra querida Consuelo, a sus hijos Xavier i David, y al pequeño Pau. El domingo mientras le dábamos sepultura los ojos resplandecían de lágrimas; de sus queridos hijos, la esposa y también el párroco.

Nos embargó un sentimiento de paz cuando salíamos del cementerio, era la primera hora de mañana, del primer domingo de mayo, de flores y cielo limpio. Las palabras de la Escritura retornaban constantemente a mí: Las almas de los justos están en manos de Dios. Ahora el Dr. Medina nos acompañará desde el cielo en el camino de la vida.

Missa del Quart Dimecres de Pasqua, dia 6 de maig de 2020

Des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, la missa d'avui