VISQUEM AMB GOIG A LA SEVA PRESÈNCIA, VIGILANT LA CASA DEL COR
Evangeli
Si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. Però si l'ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa».
Comentari
Cada vegada que surten dimonis en el text dels evangelis ens posem una mica nerviosos i pensem en una cultura pre-científica i estranya a nosaltres. No escau a l’home modern creu en àngels i dimonis! Tot i així hi ha realitats de mal que superen la racionalitat i destrueixen les persones humanes i les societats. Son forces antidivines. I si el diable existeix ha d’existir amb forma de mentida i és propi d’ell que sigui mut, que no es doni a conèixer. Quan es confon el bé amb el mal hi ha quelcom de demoníac, això és quan diem mal a allò que és be i bé a allò que és mal hi ha un engany del qui és des del principi un Mentider. Només Déu, per dir ho així, des de fora de la condició humana, pot sospesar el mal que assetja l’home. Sempre m’ha fet un gran respecte la consideració anselmiana: ¿Com deu ser el pecat de la humanitat que per a salvar-nos-en Déu s’ha fet home i ha patit passió i mort?
Realment es manifesten realitats que no són humanes, que no poden sortir del cor de l’home. ¿Es possible que algú niï tant de mal? Totes aquestes qüestions són molt serioses des del punt de vista de la teologia, més ho són des del punt de vista de l’espiritualitat perquè el cor de l’home, que vol seguir Déu, molt sovint és un camp de batalla on conflueix la lluita primordial entre el bé i el mal, entre l’home no redimit i l’home ja redimit. Com hem de pregar amb fe: Deslliureu-nos, Senyor, del Maligne. La Paraula del Senyor avui ens diu que Jesús expulsa el dimoni pel poder de Déu i, per tant, el Regne ja ha arribat.
Quan deixem entrar el Mal en la nostra vida i obrim una finestra... al darrera hi entra una multitud de dimonis. L’home o la dona espiritual encara ha de vigilar més perquè pot caure de molt alt i es pot trobar en una situació pitjor de la que estava. Llavors només la misericòrdia de Déu et pot aixecar. No permetem que algú estrany entri en la casa del cor, ens prendria fins i tot les armes amb què la defensem i es repartiria el botí. Quan no recollim amb Jesús, escampem el millor de nosaltres i ho deixem perdre i, després, ens lamentem d’haver-ho perdut.
Escoltem el bell salm amb la música incomparable de Mozart: quan els homes lloen Déu el mal desapareix i és expulsat, del cor i de la creació.
Paraules del Papa Francesc:
Avui en dia, el pecat més gran és que s'ha perdut el sentit de pecat.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada