És la imatge venerada a la nostra parròquia, construïda per l’escultor Ramon Ferran, reusenc. Ella presideix la nostra comunitat parroquial. Rep l’encens a les celebracions i és sota la seva imatge que celebrem l’Eucaristia. Ella, la filla de Sió, la Mare, plena de goig pels fills. És invocada i cantada amb el títol de «Mare de Déu de l’Alba». A totes les celebracions, de manera habitual, cantem al final: «Sota la vostra protecció» (menys el Temps de Pasqua, que cantem el Regina Caeli). Existencialment la vinculo sempre als cristians perseguits ja que quan prego demano la seva intercessió pels creients perseguits, el darrer esdeveniment tant dolorós, els cristians a prop d'Aldua (sud d’Egipte) quasi la totalitat dels qui anaven a l’autobus foren assassinats. Abans se’ls va demanar que abjuressin de la fe cristiana, però cap d’ells ho va fer. Són màrtirs, doncs.
És amb aquesta visita espiritual que acabem aquesta sèrie quasi completa del més de maig, dedicada a la Mare de Déu. invocada a prop del mar del litoral de l’arxidiòcesi. Maria forma part de la vida eclesial i ara, com sempre, tots els signes que hi ha (tant esperançadors) de renovació de l’Església estan sota el signe de la Mare de Déu. Ella representa com la mediació eclesial, com una atmosfera de la presència de Crist que atreu sobre sí els compromisos eclesials: d’adoració del Crist Eucaristia, d’amor als pobres, d’obediència a la Paraula. Ella, Maria, és la que va al davant i ens acompanya en el pelegrinatge de la fe. Fixeu-vos les grans acciona pastorals del Papa, fins i tot les seves visites apostòliques, totes sense excepció estan sota el signe de Maria. Realment ella és l’alba d’un nou dia, alba precursora, d’una Església, vestida de blanc, innocent, amorosa, servidora, atenta i humil.
En el cor immaculat de Maria (el centre més íntim de la seva vida) Maria només tenia a Crist, el seu Fill. Així també hauria de ser en el cor de l’Església. Maria mai és el centre, però està darrera i al costat, quan Ell hi és tot va bé. Quan no hi és quelcom de la vida cristiana falta. Ella es la punta de tendresa que cal per a ser evangelitzadors, per a ser orants. Quan el catolicisme ha defugit Maria sempre ha caigut en la ideologia. O en formes gnòstiques, que dins de l’Església, són més demolidores que les atees. És un cristianisme sense gràcia. Seria llarg d’explicar però considereu-ho: si en el calvari no hi hagués estat Maria, hagués faltat alguna cosa. Calia la presència humil de la Mare, postergada al darrer lloc, enmig dels pecadors que crucificaven el Fill. Ella representava allí l’amor eclesial. Des d’aleshores sempre hi és present, com serà humilment present a Pentecostès que estem a punt de celebrar. Gracies, oh benaurada Verge Maria, per acompanyar el camí de la fe:
Transcric el «Veritablement sou digne» dels orientals:
Veritablement és digne que us beneïm,
oh benaurada Mare de Déu,
vós més que venerable els querubins,
incomparablement més gloriosa que els seradins:
veritablement sou la Mare Déu
i nosaltres us magnifiquem
al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada