És la imatge més estimada perquè és la imatge que els meus pares van venerar. Mira al mar i a l’infinit. El Fill només té ulls per la mare. Ella porta l’oreneta a les mans i un niu perquè és el temple de Déu «on fins l’oreneta hi ha trobat niu». Ella és la palmera de Sió que plantada a la casa del Senyor arrela fons i puja amunt. Ella és la Mare del Camí, el Camí que és el Fill. Porta el vel de la presència de Déu i de la seva virginitat. Es la cambrilenca de tota la vida. Venerada pel Cardenal Francesc Vidal i pel beat Isidre Fabregas, rector caritatiu i màrtir, i per generacions de cambrilencs. Uns cambrilencs reberen la unció sacerdotal sota la seva mirada i ella guarda el seu sacerdoci.
L’alt Rei Jaume ja estimava aquest santuari de Maria, prop del camí reial. Els Goigs formen part de l’ànima dels cambrilencs. El so de l’humil campaneta del sumptuós santuari és inconfusible. És una campana humil i que sona neta, com humil i clara fou el cant de Maria en el seu Magnificat. La mirada de Maria imposa per la seva seva serenitat, ella és conscient amb aquest rostre que és la Mare del Fill. Aquesta és la seva missió única, una missió que fa única la seva persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada