L’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver està situada en un emplaçament privilegiat, a la part alta de la serra del mateix nom, a 787 metres d’altitud i just en la partició entre el terme municipal d’Alforja i el de Riudecols. La posició dominant sobre les terres de l’entorn permet tenir una vista molt àmplia sobre la plana del Camp, part de la Costa Daurada i la part occidental del Priorat. Des de temps ancestrals una llegenda transmesa a través dels anys ens parla de l’aparició, a la soca d’una servera, d’una imatge de la Verge Maria, trobada per tres joves enviats a descobrir el misteri d’un estrany resplendor provinent d’aquesta zona. Es una imatge sedent, seriosa, amb el Fill estimat. Dóna pau i convida a la pregària. A Puigcerver s’hi veu el gran mar i l’ermita es domina d’arreu.
A Alforja els fidels l’estimen i he conegut homes sants, laics, que la van venerar el Jesús Crivillé i el Josep Fuster. La imatge és nova i l’antiga que tenia mil anys la van cremar a la guerra. Encara que això és enigmàtic i alguns creuen que encara està amagada. Tanmateix Mn. Franquet, després rector de Cornudella, que llavors estava amagat en un mas prop d’allí, escriu en una carta que ell va besar la figura cremada, encara calenta i esdevinguda cendra. Déu meu... quines coses! Maria de Puigcerver és una llum que senyala el cel, senyala Déu.
Sou la llum feta promesa,
pels fidels la flama encesa,
de nostres penes dolç recer.
En el camí de l’esperança
sou tendra flor de benaurança
Regina de Puigcerver.
Des de l’alta serralada
sou blanca perla gemada
com suau brisa de serè.
Sota els estels sou princesa
brillant amb llum de puresa
mare nostra de Puigcerver.
Sobre el vostre santuari
voleien com de necessari
l’oreneta i l’esparver
mentre el bruc i el romaní
engalanen el camí
que ens atansa a Puigcerver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada