Evangeli de la Nit de Nadal

El vídeo pertany a la nit de Nadal de l’any 2016 a Notre Dame de Paris; escoltant-lo ens unim al dolor de l’Església de França per l’incendi de la catedral i desitgem que ben aviat els Sants Misteris del Nadal es puguin celebrar allí. Que la Mare de Déu, tant estimada a l’Església de França, els ajudi.

El relat del naixement de Jesús segons Lluc (Lc 2,1-14)

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure's amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill.

Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l'àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.» I una multitud dels exèrcits celestials s'uní llavors mateix a l'àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

Comentari

En la litúrgia de la nit de Nadal hi ha una superposició de cercles que es concentren en l’Infant que ens ha nascut. Tota la litúrgia nocturna: els bells salms de l’Ofici, Isaïes amb l’oracle «del poble que vivia a les tenebres i que ara ha vist una gran llum», el salm reial i l’apòstol, preparen la gran proclamació de l’Evangeli. Un relat que va del més alt al més baix, de la glòria de Déu a dalt del cel a la terra on habiten els homes, que Déu estima i quasi que no hi ha lloc per ell.

La litúrgia celestial es fa present a la terra i els àngels anuncien la paraula-esdeveniment, que esdevé alegria per a tot el poble, Maria que contempla els esdeveniments i els guarda en el seu cor. Ella és l’arxiu més sant de la memòria de l’Església.

El centre és el Nen, que porta els títols de Salvador, Messies i Senyor. El signe és un infant nascut, faixat i posat a la menjadora, ja que no havien trobat lloc a l’hostal i que esdevé el feix lluminós, que es propaga sense dispersió, i ho il·lumina tot. Només un nen. Tanmateix aquest nen revela la glòria de Déu a dalt del cel i a la terra l’acompliment del designi de Déu (eudokía), que fa el do de la pau, a una humanitat que ja no pot ser més estimada per Déu.

L’Evangeli del naixement de Jesús, segons Lluc, està amarat de la fe pasqual: els àngels de Nadal són els àngels de la resurrecció, l’Infant, faixat i posat a la menjadora, prefigura el sepulcre del Crist, l’alba de Nadal és l’alba de Pasqua, l’alegria dels pastors és l’alegria dels apòstols. Uns pastors que lluny d’una imatge bucòlica són representants de la marginalitat sofrent. Els pastors no han de tenir por com als apòstols tampoc n’han de tenir. Els pastors anuncien el naixement de Jesús com els apòstols la resurrecció. El naixement de Jesús els ompli de claredat com encara ho farà encara més la resurrecció de Crist. L’Església celebra la resurrecció de Crist en el misteri del seu naixement.

¿Que no ho trobeu preciós i grandiós? Tota la celebració de Nadal està en funció d’un Infant. Només d’un Nen que ha nascut. Però per aquest Nen Déu ho ha creat tot i ho ha destinat tot a sí mateix. Jesús ja mai més pot néixer com a home, però, per gràcia, el seu naixement es realitza en el cor de tots els qui l’acullen. La litúrgia ens fa entrar en el «avui» (hodie) del naixement de Jesús. No podem oblidar aquí les paraules del Papa Francesc: Els pobres ens salven perquè ens permeten trobar el rostre de Crist. Una pensament així nega qualsevol sofisma sentimental i infantil en relació a la celebració del Nadal. Els cristians saben que un Nadal sense Crist no és res. És buit.

Que els fidels (laeti et festinantes), talment els pastors, vagin allà on van trobar a Maria i a Josep amb el nen posat la menjadora. Entrar espiritualment allí és entrar dins del misteri de Déu, el més íntim, ja que tota la Trinitat era present en el naixement de Jesús. Això es realitza sacramentalment quan l’assemblea, radiant, abillada com una esposa, participa dels dons de l’Eucaristia, del banquet del seu Senyor i Espòs. La gràcia eucarística és la plenitud de la gràcia del Nadal.