El Senyor no ve com un lladre per a prendre res: ve per a donar-nos-ho tot, els tresors dels seu Regne.
Som convidats a celebrar, en un únic i progressiu moviment, l'Advent, el Nadal i l'Epifania. Des del primer diumenge d'Advent, fins a la festa del baptisme de el Senyor, que és el diumenge següent a l'Epifania, celebrarem la mateixa bona nova: la vinguda de el Senyor, i és que Crist ha volgut fer-se present en la nostra història per comunicar-nos la seva salvació.
Desitgem, amb tot el cor, que aquest Advent i cada dia de l'any nou cristià, ens sentim més comunitat, més Església, que escoltant la Paraula de Jesús entrem a l'escola dels deixebles i seguint a el Mestre sortim convertits en deixebles missioners que porten la gran alegria de la salvació.
A la primera lectura, Isaïes contempla, a manera de processó, els pobles ascendint a la muntanya de Sió "totes les nacions hi fluiran". Hi pugen a la llum de la fe, enmig de les tenebres d’aquest món: allí cessaran les guerres intra-humanes i allí s’esdevindrà la pau per sempre. Escoltem les belles paraules d’Isaïes: "Forjaran relles de les seves espases". El Papa Francesc ha predicat: "Quin dia més bell quan les armes esdevinguin instruments de treball".
Jesús, en el discurs dels darrers temps, ens exhorta a vetllar; no a la manera d’un vetllar com si no hagués de venir mai, sinó amb una vigilància activa: "Estigueu a punt".
El Senyor ve sempre, ha vingut, ha passat i prou, sense preàmbuls, com la mort. Però el Senyor no ve com un lladre per a prendre'ns res: ve per a donar- nos-ho tot, els tresors dels seu Regne.
L’apòstol Pau situa la vida cristina en la dimensió d’allò que és penúltim, no pas últim. Ja que el Senyor ve, ens hem de comportar "dignament com a ple dia", despullant-nos "de les obres pròpies de la fosca, tot revestint-nos" amb el vestit de Crist, (el vestit nou i blanc que rebérem en el Baptisme).
En el pelegrinatge cristià sentim l’alegria, compartida pels germans, que tots hem estat convidats a anar a la casa del Senyor, i així ho cantem en el Salm responsorial d’avui: Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada