Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 19,1-10)
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut».
COMENTARI
Zaqueu era un publicà. Aquests eren recaptadors d’impostos que eren considerats col·laboracionistes de l’imperi i, molt sovint, feien martingales cobrant comissions indegudes. Zaqueu va tenir la idea, ple de curiositat, de veure a Jesús, que passava per Jericó de camí cap a Jerusalem. Com que era petit d’estatura s’enfilà a un sicòmor per veure passar a Jesús.
Va ser una mica beneit, perquè si hagués sabut el que li passaria no s’hagués enfilat a l’arbre. Jesús es fixa en ell i el fa baixar de l’arbre, el treu de l’arbre com un ocell. I Jesús es convida a casa seva, talment digués: tinc taula reservada per a mi a casa teva.
Zaqueu, el no estimat, el menypreat per tots és objecte de l’amor i de la presència del Senyor a casa seva. Això canvia el seu cor i vet aquí que el qui era petit d’estatura esdevé gran de de cor. Joiós rep el Senyor i abans de dir-li bon vespre, li comunica que el seu cor ha esdevingut una magrana de generositats ja que ha decidit de donar la meitat dels deus béns als pobres (no és poc!) i restituir quatre vegades més els qui ha manllevat. Vet aquí que el que Zauqeu ofereix al Senyor abans que se segui a la taula de casa seva. Si Zaqueu, com obseva l’Evangeli, estava content, encara ho està més (molt més!) el Senyor, ja que acompleix aixi amb la seva missió de salvar el que s’havia perdut i que s’hagués pogut perdre per sempre. Ja que Zaqueu també és un fill d’Abrham, un fill del poble de la fe.
En l’Església som tots Zaqueu i quan acabem de combregar hem d’escoltar la paraula del Senyor: Avui ha entrat la salvació a casa teva. Cada cristià és algú trobat pel Senyor. Hi ha una identificació de tots i de cadascú amb Zaqueu. Per salvar allò que s’havia perdut el Senyor pujarà a Jerusalem i morirà a la creu. Jesús va a casa de Zaqueu perquè allí hi ha algú per salvar, som nosaltres els qui ens hem perdut i Ell ha vingut a salvar-nos. La presència de Crist suscita el goig i la conversió del cor.
Teresa de Lisieux es refereix a aquest Evangeli en una carta a la seva germana Celina: "Escoltem el que ell ens diu:"Baixa de seguida, perquè avui m’he de quedar a casa teva". Però com ...? Jesús ens diu que baixem... on hem de baixar? Celina, tu ho saps millor que jo, però, deixa que et digui fins on hem de seguir Jesús. Una vegada, els jueus li van preguntar al nostre diví Salvador: "Mestre, ¿on vius?" , i ell els va respondre: "Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, jo no tinc on reposar el cap" (Jn 1,38; Mt 8,20). Heus aquí fins on hem de baixar nosaltres per poder servir de lloc d’estada a Jesús: fer-nos tan pobres, que no tinguem on reposar el cap".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada