Tota la Trinitat és present en el Nadal del Senyor

Quan es contempla l'escena de Nadal, el Pessebre, es presta atenció als seus integrants i als seus personatges, tant els centrals -el Nen, la Mare de Déu, en menor mesura sant Josep- com els més secundaris -els pastors, els Mags, els àngels.

El protagonista real és la Santa Trinitat: tota la Trinitat està present en el Nadal del Senyor. La unitat divina no queda disminuïda pel naixement del Fill. Ans el contrari, es manifesta com a Trinitat essencial i indissoluble. El Fill que procedeix del Pare des del principi és enviat al món per obra de l’Esperit Sant.

Meditar el naixement de Jesús i contemplar l’Infant que ens ha nascut implica sentir les paraules del Pare que diu:

Tu ets el meu Fill estimat
en tu he posat el meu goig!

Que n’és de gran i de cristià dir, contemplant l’infant Jesús, nascut a Betlem les paraules del Credo:

Déu de Déu
Llum veritable nascut del Déu veritable,
Engendrat, no pas creat
De la mateixa naturalesa del Pare

És Déu Pare que preparà que des de tota l’eternitat volgué buidar-se de si mateix en el Fill en l’amor de l’Esperit Sant per donar-lo al món completant així, magníficament, l’obra de la creació. Ell mateix prepara a la benaurada Verge Maria i l’omple de la gràcia, que la fa immaculada des de la seva concepció per esdevenir Mare del Fill. Ella és la sempre verge Maria perquè el Fill de les seves entranyes és el Fill de Deu. Només perquè Jesús és el Fill de Déu Maria és verge. Ella serà el bressol que Déu havia preparat pel seu Fill.

És Déu Fill, qui obeint el Pare, assumí la condició humana, tal com cantem en el cant, per esdevenir germà nostre, Ell que està cridat a ser el primogènit dels germans i Ell, que és el Verb de Déu, esdevé Paraula humana. Finalment esdevé ofrena de sí mateix a la creu per tornar al Regne del cel la humanitat que s’havia perdut

És Déu Fill qui, acollint i obeint amb amor inefable el designi del Pare, decideix, en la manifestació d'humilitat més sorprenent que pugui donar-se en el cel i a la terra, abaixar-se, humiliar-se, sense deixar de ser Déu, i assumir la naturalesa humana, per aparèixer davant els homes com un nen petit, fràgil i desvalgut.

És Déu Esperit Sant, que, abans del naixement, habita en l'ànima i en el cos de Maria Santíssima, omplint-la de la seva Presència personal, preparant-la per ser, en el temps, la Mare de Déu; és l'Esperit Sant, és a dir, l'Amor de Déu, que porta a el Fill a encarnar-se en Maria Mare de Déu, per complir el designi del Pare.

La manifestació de l’Esperit Sant es fa evident en la glòria de Déu que omple de claredat la nit de Nadal. És la glòria que els àngels canten i pregonen. És l’Esperit també que mou als pastors a anar cap a Betlem. És l’Esperit que mou als pagans, guiats per l’estrella de la fe, a emprendre el camí fins trobar el Qui els omplirà de joia. És l’Esperit que ungeix l’ànima del Verb de Déu esdevingut infant.

Nadal és obra de la Trinitat. Quan espiritualment entrem a Betlem, talment els pastors i els mags, i fem un petó de veneració a l’Infant Jesús entrem dins de la Trinitat, al cor i al centre del Misteri de Déu Amor.