dimarts, 31 de desembre de 2019

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

El Dia vuitè de la festa de Nadal és la festa de Maria, amb el títol més gran de la fe cristiana: ella és MARE DE DÉU. Ja que Jesucrist és veritable Déu i veritable home, Maria és també veritablement la Mare de Déu. 

Ella col·laborà amb la seva llibertat a la manifestació del Fill de Déu al món. Hem de donar gràcies a Déu per aquest títol a Maria. Si ella no portés aquest títol significaria que Jesús no és Déu i, per tant, no seria el nostre Salvador. 



Després de vuit dies, tal com marcava la llei, el circumciden, així entra a formar part del poble de l’aliança. Li posen el nom de Jesús, que significa Déu salva. Maria contemplava tot això i ho guardava en el seu cor. Ella és la primera memòria de l’Església, el seu cor és el primer arxiu. 

L’Evangeli no ha volgut conservar gaires paraules de Maria, ella és la dona del silenci, més que de les paraules. Ella porta el secret del seu Fill dins seu. Ella, més que ningú, sap qui és el seu Fill. Un Fill que ella ha nodrit amb la seva sang dins seu i amb la seva llet i que ha de fer gran amb amor i sol·licitud com qualsevulla mare.

El cristià que ha arribat a la maduresa porta la seva fe dins seu com un tresor i no en parla massa (sap que ho podria banalitzar, també sap que només un cristià pot entendre un altre cristià). Porta la fe com un goig íntim, com una certesa del cor. Sap que el llenguatge de la fe són les obres, més que no pas les paraules. El cristià sap que Déu és present en tot i ho viu. Sap que el temps que ve es temps de Déu –tocat per Déu– des de l’encarnació. Un temps que va cap a Déu i troba en ell la seva plenitud. Hi ha una alfa i una omega.

Donem gràcies a Déu per tot el bé que hem fet i, per tots els seus dons i per les persones bones que Déu sempre posa al costat. I demanem-li perdó per tot allò que Déu esperava de nosaltres i no hem fet.


Un inici d’any és un començament i els començaments sempre són bells, comencem l’any no des de la perifèria del cor, sinó des de Déu. Un cristià, per naturalesa, mai és superficial. Maria ens ensenya això, a començar i a viure des del cor, allà on conflueixen la intel·ligència, els sentiments i la voluntat. Deixem els farcells del passat que ja no tornarà i visquem el present i el futur que la vida ens dóna des del cor.

Cal mirar Maria perquè expressa com vol que siguem: portar Déu en les nostres vides i quan un cristià mira cap al centre de sí mateix veu Déu. Cal que l'Església miri a Maria, així la vol el Senyor, pobra i rica d’amor, neta de pecat i unida a Jesús, amb poques paraules i moltes obres i amb molta pregària.


Que tinguem un any 2020 ple de benediccions. Beneïm Déu perquè el qui beneeix Déu és ell mateix beneït. I desitgem la pau al país, al món.

Tota la comunitat parroquial dóna gràcies a Déu pels seus dons i ens felicitem els uns altres pel nou any i ens desitgem pau al cor, joia i salut.

També preguem i desitgem que a ningú falti el pa de cada dia i que el món avanci pel camí de la pau.