El papa Francesc ha demanat als catòlics de tot el món que entrem en el desert de la Quaresma. Els camins de la Quaresma són plens de dolcesa. Són camins que porten cap a Déu, Plenitud del tot. L’Església se situa en el secret del Pare, allà on ella sola prega i estima el Senyor, allà on ella sola i sense publicitat estima i serveix els germans que ho necessiten; allí on ella sola dejuna i fa penitència pels propis pecats i pels pecats del món. En els dies del dejuni es recorda del Senyor que sojornà al desert. Allí on el Verb unit al Pare en la seva humanitat només deia: Tu ets el meu Abba, el meu Pare.
Visió del nostre Montsant, tot cim, tot cel.
No hem de fer gaires coses per Quaresma, deixar-nos buidar del que no és de Crist encara en la nostra vida i deixar-ho omplir de l’Amor de l’Esperit Sant. Posem el símil d’una ampolla mig buida i amb aigua putrefacta si la poses a raig d’aixeta, l’aigua nova entra, renova i expulsa tot el que contenia de brut. Déu Trinitat omple el món del seu amor per erradicar tot allò que és obra del Mal. També en la vida de l’Església i en la nostra vida. Quan hi ha la gràcia, el pecat ja no té lloc, és expulsat per sí mateix. Com la mateixa nit quan ve l’albada, ja no hi ha més nit, ja no és possible més nit.
L’Església Catòlica a tot el món necessita un gran silenci, un redescobrir l’amor primer, un assumir humilment la vergonya. Avergonyir-se davant del Senyor és una gràcia molt gran, ha dit el Papa. La vergonya, la santedat i adonar-se amb horror que hi ha ministres no l’han viscut; la vergonya d’arribar tard sempre quan la gent la necessita. Ës quan passen les coses que hi hem de ser, no després, llavors ja és tard. Oh Església meva, estimada Església, pecadora en els seus fidels i pastors i tanmateix santa, immensament santa, no pas per cap mèrit dels seus fills o filles, sinó per la donació de l’Esperit Sant que la santifica i per la intercessió de la Immaculada Mare de Déu, la tota santa. A ella encomanem la pregària i el combat espiritual de la Quaresma de l’any 2019.
Us recomano que cada dia diguem el Cànon Penitencial. És una pregària que canvia el cor. Feu-la fidelment cada dia de Quaresma amb els seus dies i les seves nits. Imprimiu-la.
Cànon Penitencial.
Mestre i Senyor de la meva vida,
deslliureu-me
de l’esperit de la peresa,
de la tristesa i del descoratjament,
de la pròpia voluntat,
de les paraules vanes. *
Però l’esperit de sobrietat,
d’humilitat,
de paciència
i d’amor,
atorgueu-lo al vostre(a) servent(a)
Oh Déu meu i rei meu,*
feu que vegi els meus propis pecats
i que no judiqui el meu proïsme,
car vós sou beneït pels segles dels segles. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada