Avui dues jornades eclesials coincideixen, la campanya contra la fam en el món, proposada per la ONG Catòlica Mans Unides i la jornada del Dia del Malalt, en ocasió de la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Totes dues tenen en comú el dolor i el sofriment. El sofriment d’una gran part de la humanitat que viu en el desenvolupament, en condicions inhumanes i que apel·la a un ordre de la distribució de la riquesa i dels recursos del planeta d’una manera més justa.
El capital no té entranyes i en pro de la capitalització no hi ha humanitat. Allò important i decisiu és fer diners i més diners. Vet aquí els grans lobbys de l'economia mundial que, sense sentiments, ho sacrifiquen tot en bé dels seus interessos (Pensem en el comerç d’armes, de droga, de la industria farmacèutica).
També avui és el Dia del Malalt que és un cridar l’atenció sobre el món del dolor. Quan algú està malalt greu ho està tota la família i el malalt necessita, a part de l’atenció sanitària, tota l’atenció d’humanitat, un estar al costat d’ell, per animar-lo, per treure-li la tristesa, de saber-se estimat (algú ha pensat en mi i m’ha visitat). Tot això, naturalment no ha de ser aliè a la comunitat cristiana. De què li ve a la comunitat cristiana la seva preocupació pel dolor? Doncs, ben clar, li ve del mateix Senyor.
Per la comunitat eclesial no és arbitrari la qüestió del sofriment en el món. Ho ha de fer, altrament renuncia a la seva identitat. Una Església indiferent al dolor del món, no és ja l’Església de Jesucrist. Aquesta preocupació pel dolor del món ha definit grans models de santedat en la història de l’Església. Li ve del mateix Jesús i amb raó hem escoltat de manera providencialment escaient l’Evangeli d’avui. El Senyor no guarí de lluny el leprós, sinó que -tot i que transgredia la llei- s’hi acostà.
Ens hem d’acostar al món real del dolor amb accions concretes. Altrament aquests grans principis cristians queden sempre teòrics, en l’ordre dels grans principis. Per això és important avui de col·laborar, en la mesura de les possibilitats i deixant que la consciència fixi la generositat, en la col·lecta de Mans Unides, com també és important que la preocupació pels malalts i ancians es concreti en les gestos de tendresa, ja sigui visites, un simple toc de telèfon o de whatsapp vers les persones, ancianes o malaltes i envers les seves famílies. El Papa, citant una frase de l’evangeli, ha escrit la carta quaresmal a l’Església i ens alerta que la maldat serà tant gran a la terra que es refredarà la caritat de la majoria. No deixem que la caritat, l’amor, es refredi en la societat. Si fos així perdríem en humanitat.
Meditem-ho escoltant el Largo de Handel: Ombra mai fu, que té tantes ressonàncies interiors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada