Mc 1,12-15
Era temptat per Satanàs i l'alimentaven els àngels
En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels.
Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
Comentari
Com la trompeta que aixecava el campament d’Israel vers la terra promesa, el primer diumenge de Quaresma marca l’inici del camí espiritual de l’Església vers la Pasqua. És un camí que pertany a tots. Tots hem de fer el camí de la Quaresma. Els cristians anem de Pasqua en Pasqua fins a la Pasqua definitiva.
Des de fa molts segles el Primer diumenge de Quaresma es proclama l’Evangeli de les temptacions de Crist (aquest any segons Marc). Això ens indica a tots que el cristià, en el seu camí de fe, coneixerà la temptació.
La primera temptació és deixar de creure. O, encara pitjor, creure i viure com si no creguéssim. Des del lloc existencial on som, tornem al camí de Crist, per on Ell ha passat al davant amb la seva Creu, com quan fem servir un GPS si ens equivoquem de camí. Aquest no ens fa tornar al punt de partida sinó que, des del lloc on som, ens indica la ruta per on hem d’arribar.
Al desert, com a símbol de l’àmbit on hem de viure la fe, hi ha animals feréstecs (les forces que ens volen fer apartar del bé), però també hi ha àngels (les persones que ens ajuden en el camí de la fe, amb la seva pregària i el seu testimoni).
Per tots ha arribat l’hora de la gràcia. Déu és infinit, però la nostra vida és finita i només tenim aquesta vida per donar fruit per a Ell.
Curiositat: Per què el Dimecres de Cendra?
Antigament la Quaresma començava el Primer diumenge. Pels antics cristians el diumenge no era mai un dia penitencial i, amb bona voluntat, van afegir quatre dies per completar el nombre sagrat de quaranta de l’austeritat de la Quaresma i en record dels quaranta dies que Crist va dejunar en el desert.
Gaudim de la música en aquesta combinació tan poc comú i amb un resultat tan espectacular com és l'orgue i la gralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada