Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIV)

Pel dissabte de la 3a. setmana de Quaresma...

Incomparablement més gloriosa que els serafins

Els cristians estimem tant a la Mare de Déu que li hem donat mil noms. Entre molts estimo aquest: Mare de Déu de l’Alba, que és el nom de la imatge de la Mare de Déu de la nostra parròquia. Direu que ja hi ha prou títols i imatges de Maria. Us diria: encara n’hi ha poques! El misteri de la presència de Maria en el camí de la fe de l'Església troba lloc a cada comunitat. És la Mare de Déu de l’Alba perquè l'alba és la llum que il·lumina abans que el sol aparegui majestuós damunt del nostre mar. 
Ella precedeix la llum i va abans que el dia. La seva fe precedeix i fa llum al misteri de Nadal en el camí de l’Advent. Però il·lumina encara més el Misteri de la Pasqua en el camí de la santa Quaresma, ja que la fe sola de Maria il·luminà en la nit del dissabte sant, ella sola creia en el Fill. Ella és l'albada del matí de Pasqua, la festa de les festes, santa i vivificant Pasqua, la de cada any i la d'aquest any, que preparem en aquesta Quaresma. 
Que tinguem alegria de pensar que demà és diumenge i que anirem a l’Església i trobarem els germans que creuen en Crist. Anem, a veure si trobem a Crist i el trobarem amb els qui van vestits de la pobresa de la gent que no compta, entre els humils... els qui la vida ha marcat amb el dolor i no han pecat d’orgull. Entre ells camina el Crist. Maria era d’aquets. Oh Maria, més venerable que els querubins, incomparablement més gloriosa que els serafins, pregueu per nosaltres.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXIII)

Pel divendres de la 3a. setmana de Quaresma...

Gràcies, Papa Francesc!

Aquests dies s'acompleix el segon aniversari de l'elecció del Papa Francesc. Fou el dia 13 de març d'ara fa dos anys.

Gràcies, Papa Francesc per la teva pregària. Fas impressió quan pregues davant del món i acabes de rebre el Sagrament. Com tantes i tantes vegades ens demanes, l'Església t'acompanya en la teva pregària. Gràcies, Papa Francesc pel teus gestos i pel teu viatge a Lampedusa i a Assís i les teves anades als països tant llunyans com és ara Sri Lanka, Corea i a Filipines. Allí consoles i sostens la fe dels fills de l'Església Catòlica. Gràcies, Papa Francesc per la predicació de l'Evangeli amb paraules clares i netes. Gràcies, Papa Francesc perquè tens els pobres sempre als llavis i no te'ls pots treure del cap perquè saps que són germans de Jesús. Gràcies, perquè ens retornes l'alegria d'anunciar l'Evangeli i la voluntat d'estimar els humils. Gràcies per la teva doctrina que és sembrada en els pastors i en el cor dels fidels. Allí queda. Gràcies per l'alegria que has donat al món i a l'Església. 
Amb la teva humilitat has esdevingut profeta de la pau i de la reconciliació. Gràcies, Papa. Ets com una flor d'ametller en l'hivern del món i de l'Església. Tot ha canviat des de què hi ets, pel goig de molts i desconcert d'alguns. Gràcies, Papa Francesc, perquè no ets ni progressista ni conservador, ets del Senyor, només del Senyor. ¿Saps? L'Església està contenta de tu, també el món. I els homes i les dones que preguem sabem que estàs unit al Senyor. Ell és la teva alegria i la teva força. Tots t'abracem, perquè tu ens has abraçat a tots. La Mare de Déu, que tant estimes, vetlla per tu. 
Preguem avui pel Papa: Senyor, beneïu, el vostre servent, Francesc. Bisbe de l’Església Catòlica i successor de Pare, l’apòstol de Jesús.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXII)

Pel dijous de la 3a. setmana de Quaresma...

Només si esteu preparats i us cal

Si Nostre Senyor us concedeix aquesta gràcia i algú de vosaltres la necessita, perdoneu de tot cor a una persona concreta que us hagi fet mal, mal de veritat i que hagi ferit el vostre cor amb un dolor molt gran. Això no va per tothom, només per aquells a qui el Senyor ho inspira. És millor fer aquesta pregària davant del Sagrari. Com es fa això? Primer us poseu a la presència de Déu i encomaneu-vos a la Mare de Déu, després feu aquesta pregària:

«Senyor Jesús perdono amb tot el cor i per sempre a tal persona (poseu el nom), li torno en bé tot el mal que m’ha fet. Perdono amb tot el cor i per sempre a N. N. (nom de la persona) que m’ha ofès i ferit, perseguit o refusat, que m’ha fet mal i m’ha perjudicat. Ja sigui intencionadament o no. Abandono i m’allibero de tot rancor i ressentiment, tot desig d’odi o venjança envers ell/a. La perdono de tot cor i us demano, Senyor, que la beneeixis amb tot allò que és seu. En nom de Jesús i per la teva gràcia, perdono a N. amb tot el cor i per sempre. Amén.»

Moltes vegades, quan acabem de fer aquesta pregària, ens poden venir llàgrimes als ulls. Són pregàries que, segons la tradició s’han de dir tres vegades. Són de goig i de llibertat. De vegades hi ha fills que han de fer aquesta pregària pels propis pares. Però per això encara cal més gràcia de Déu perquè és molt dolorós. Sense el perdó no hi ha pau.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXI)

Pel dimecres de la 3a. setmana de Quaresma...

Gràcies, fill meu, perquè ets aquí.

Que faràs ara? M'acomiadava, eren dos quarts de dotze de la nit, a la plaça de la Llibertat, i vaig fer-li aquesta pregunta a un jove pare. Que faràs ara? (Veníem d’un sopar dels que les Confraries organitzen aquestes dies). Aquest pare l'estiu passat va batejar el seu fill únic. Em va respondre amb els ulls contents: «Ara, abans d’anar a dormir: aniré a fer un petó al meu fill». Vaig pensar en el nen... que, adormit, rebrà petó i mirada del seu pare i no ho sabrà. Aquest petó és un dir: Gràcies, fill meu, perquè ets aquí. Perquè tu ets el meu goig i l’alegria més gran. Un fill fa que uns esposos s’estimin més. I més si el nen ha rebut la gràcia del baptisme. Com ens podem deixar d’estimar si aquest fill és nostre, de l’un i de l’altre? No només d'un o de l'altre; és dels dos. I és de Déu. Els fills són un do del Senyor, diu la Sagrada Escriptura. 
Avui doneu gràcies a Déu pels fills que heu tingut, digueu els seus noms, beneïu-los. És tant gran que una mare cristiana o un pare cristià faci el senyal de la creu al front del seu fill! Són costums que no s’haurien d’haver perdut mai. I si els fills s’han fet grans beneïu-los dins vostre, deixeu-los sota la protecció de la Mare de Déu. I si no heu tingut fills (de vegades hi ha esposos que no en poden tenir i això és un dolor molt gran) o pel que sigui, o perquè sou solters o viviu en el celibat... pregueu per tants nens i nenes que en el món no tenen la benedicció de pares que els hagin esperat, que els hagin estimat abans de néixer o no els han conegut. Adopteu-los en el cor i beneïu-los dins vostre. Tots, tots, sense excepció, són beneïts pel Pare del cel.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XX)

Pel dimarts de la 3a. setmana de Quaresma...

Quan els cristians ens posem a fer música

Un dels dons més grans del cor de l’home és la música. La música té la capacitat d’expresar, més que un text, els sentiments més profunds del cor de l’home. La música tendeix a la simfonia, va a la recerca del Infinit i arriba al límit d’on pot arribar l’esperit de l'ésser humà i la capacitat d’expressió de sí mateix. Pels cristians és la participació en la cançó d’amor, que és Déu mateix. És propi del qui estima cantar. No tothom sap cantar, hi ha persones que no saben cantar, però saben quan es canta bé. Hi ha una música infinita, un amor infinit, que és Déu mateix en la glòria de la seva Trinitat. Aquesta oda infinita que ressona en la eternitat arriba un moment que ve a la terra, i el Fill (Jesús) que és l’Hereu de tot, la interpreta, i ens posa dins d’aquesta orquestra, donant-nos text, melodia i instrument. I quan es deixa portar per l’Esperit Sant és grandiosa, magnífica, sublim i delicada. No importa l’instrument que ens ha estat donat. Encara que sigui el més humil. Tots són necessaris. Sota la seva direcció (la de Jesús) s’interpreta aquesta simfonia en la història.
Quan els cristians ens posem a fer música i la interpretem molto vivace tothom se n’alegra i el món es meravella. La llàstima és que la música que fem de vegades ja no sona o sona malament. Ens hem d'esforçar per no desafinar. Diguem: Jesús, m’has admès a la teva orquestra, fes que no desafini en el lloc que m’has posat en la història. Que el meu cant sigui per a tu. Només per a tu, Jesús, Senyor meu. El meu cant és el meu amor de cada dia.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIX)

Pel dilluns de la 3a. setmana de Quaresma...

Fantàstic!

"Fantàstic" és una paraula bonica que significa goig, sorpresa, admiració. La Vida és un do molt gran. Existim i haguéssim pogut no existir. Som únics. No hi ha hagut ningú igual abans que nosaltres ni tampoc hi haurà algú igual després de nosaltres. La vida ens ha estat donada i som en aquest món com a consciència, llibertat i capacitat d’amor. Pels creients és una vida donada per Déu i, a més, immortal. Es fantàstic que existim. Es fantàstic saber que els nostres noms estan inscrits en el cor de Déu. Es fantàstic que molts pensin: Encara que no sóc important per molta gent i, humanament parlant, potser sóc irrellevant en aquest món,  sé que sóc únic pel meu Déu. Sóc la seva filla, el seu fill. I, des del moment que sé això i ho visc, tot ho trobo fantàstic: la vida, el cel, el món, les persones que estimo, i la gent que no conec... La Vida apareix com un regal de Déu. La fe dins meu és una melodia interior i un cant a la Vida.
Només em dol quan la vida no és valorada, la vida única de cadascú, fins i tot la vida d'un infant que encara ha de néixer. 
Avui hauríem de ser conscients de les petites alegries de cada dia i trobar-les fantàstiques. La Vida en aquest món ens és donada i cada dia és irrepetible. Visquem-lo amb plenitud: avui mateix! Es fantàstic. Viure’l en plenitud és viure’l amb l’amor de Déu dins del cor. Quan tinguem una alegria avui o sentim o veiem quelcom que sigui bell, diguem: És fantàstic, gràcies, Senyor meu.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVIII)

Pel diumenge de la 3a. setmana de Quaresma...

Open the eyes of my heart

Hem de mirar els ulls dels altres quan els parlem, i mirar-los bondadosament, sense judicar-los. Els ulls dels altres revelen més enllà de les paraules tota la interioritat de les persones. En els ulls dels altres hi ha un fons de bondat i algunes persones resplendeixen -com la noia que poso a la foto que acompanya el post- el misteri del Déu vivent. Els ulls dels altres moltes vegades revelen molts sofriments. I si no mirem els ulls dels altres ens hem de preguntar per què no ho fem? Es que tal volta tenim por que ens endevinin quelcom que no volem que sigui vist? Les persones que s'estimen es miren els ulls i es parlen amb la mirada, còmplice, compassiva, més que no pas amb les paraules. 
Dins de l'Església hi ha persones que reben un do de l'Esperit que és l'esperit del discerniment i endevinen de seguida si la pregària d'una persona és autèntica i senten immediatament el perfum de la bondat i de la gràcia. No tenim el do del discerniment, però mirant els ulls de l'altre podem saber quelcom de la seva bondat, del seu dolor, del seu sofriment o del seu desig de viure. I, si ens atrevim, podem mirar els ulls invisibles de Jesús. És una mirada de foc i passa el següent: Es una mirada que et mira des sempre. Mirar el qui et mira amb uns ulls d'amor immens. Que sigui aquesta la pregària d'avui: «Senyor, feu que miri els ulls de les persones que em revelen la seva bondat. Una bondat que els ve de tu». Tantes vegades a l'Evangeli, sobretot al de Marc, es diu que Jesús mirava a les persones. Fem un esforç avui, diumenge, per mirar amb delicadesa els ulls de les persones, per exemple, en el moment de donar-nos la pau, a missa, o quan els trobem pel carrer, quan els tractem, etc.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVII)

Pel dissabte de la 2a. setmana de Quaresma...

Els dissabtes són bonics

Són bonics perquè demà és diumenge. Són bonics perquè els nens no van a l'escola i poden jugar amb els seus pares. Molts fan esport. Són bonics perquè la Mare de Déu els alegra. Són bonics perquè Jesús cada dissabte anava a la sinagoga i resava els salms. Imagino a Jesús a la Sinagoga, quan era a Natzaret i escoltava els salms. Quina cara de bon noi, espavilat, profund. Imagino a Jesús jugant a Natzaret i a Maria amb la mainada del poble. De ben segur que tots devien estimar la Mare de Jesús. Quan sents jugar els infants sempre donen alegria. A la Sinagoga cada dissabte Jesús sentia aquest salm; encara ara els cristians a l’Ofici del matí del dissabte el resem en memòria seva. És el salm 8. El poso. Resem-lo quan llegiu el post. No oblideu fer el signe de la Creu quan acabeu. Es un salm de lloança, només serveix per lloar Déu i penseu que Jesús el deia cada dissabte, també Maria. Els seus llavis el van santificar:

Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós*

el vostre nom per tota la terra!

La majestat que teniu dalt del cel*

els infants més petits ja la canten:                

Quan miro el cel que han creat les vostres mans,*

la lluna i els estels que hi heu posat,

em dic: «Què és l'home, perquè us en recordeu,*

què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

Gairebé l'heu fet igual als àngels,*

l'heu coronat de glòria i de majestat

l'heu fet rei de les coses que heu creat,*

tot ho heu posat sota els seus peus:+

ramades de bous i d'ovelles,*

fins i tot els animals salvatges,

l'ocell que vola i els peixos del mar,*

tot allò que segueix els camins dels oceans».

Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós,*

el vostre nom per tota la terra!

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XVI)

Pel divendres de la 2a. setmana de Quaresma...

No ens oblidem de la cendra

Jesús va viure la primera Quaresma allà al desert on fou temptat en la seva humanitat per l’esperit del mal. Avui és un dia penitencial. Els germans de l’orient estimen molt el dejuni de la santa Quaresma i ens ensenyen a dejunar. No es tracta de l’abstenció completa dels aliments, sinó de menjar poc i humilment: pa amb mantega vegetal, formatge, pomes, arròs blanc... Oi que som capaços d'abstenir-nos  de certs menjars per motius estètics?, les dietes que s'imposen (totes igual d’avorrides), o per baixar el colesterol, per a mantenir-nos en forma, forts per a la vida i radiants... Tot això està bé i s’ha de fer, i més si la salut ho exigeix. Però alguna vegada hem d’abstenir-nos de quelcom com una ofrena a Jesús. 
La mortificació cristiana mai és negativa, és un podar les branques baixes de l’arbre perquè aquest creixi amb tota la seva vitalitat. I doni així els fruits. Jo sé de persones que ofereixen el seu dejuni pels infants que passen fam i fred. Se'ls representen interiorment quan humilment mengen el pa i beuen l'aigua de la Quaresma. És un acte d'amor. 
El dejuni cristià ens fa recordar que l'home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de la boca de Déu. Preguntem-nos avui:¿de quina cosa m'abstindré per regalar-ho a Jesús? No ho penseu gaire, el primer que us passi pel cap feu-ho. Per petita cosa que sigui. Jesús, al desert, va dejunar quaranta dies per tots. No oblidem la cendra que portem al cap, ja vindrà la festa. Els cristians però, ens agrada més la festa que la penitència. Sabeu per què? Perquè Crist ha ressuscitat. Sí, tirem més a la festa que a la penitència: Som gent de festa perquè tenim l'Esperit Sant.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XV)

Pel dijous de la 2a. setmana de Quaresma...

Us estimo, Senyor, Déu meu!

El nen Jesús va aprendre el primer manament de la Llei. Maria li ho devia ensenyar, el primer manament és. «Estimar Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces». És realment el primer perquè Déu és en tot el primer. De gran, Jesús, quan predicava el Regne, ho recordava als seus deixebles. I amb els braços a la creu vivia en plenitud el manament d'estimar Déu. Allí, a la creu, Jesús mostrava a la perfecció que va estimar el Pare amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. 
Abans em creia que primer era estimar als altres i després a Déu i que si no estimes als altres no estimes Déu. Ara ja no crec. La vida ensenya que estimant Déu aprens a estimar als altres. Que l'amor que tens a Déu t'obre als altres, com un fer-se de dia, com un sol que s'aixeca més enllà del mar. Recordeu-vos: si Déu ens demana que estimem als altres és perquè Ell abans ens ha estimat també amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Ho ha fet donant-nos el que estima més: el seu Fill estimat.
Avui, sempre i cada dia, a la Quaresma i fora de la Quaresma, no us avergonyiu d'aquest sentiment i d'aquesta pregària i diem una i moltes vegades: Us estimo, Senyor, Déu meu. El teu fill/a (poseu el nom) us estima. Déu està content del sentiment i de la paraula del seu Fill, com un pare i una mare reben el petó i l'abraçada del seu fill/a. El senyor ja ho sap que no l'estimem com l'hauríem d'estimar, però no per això hem de deixar de dir que l'estimem. Ell ho sap tot i el que falta al nostre amor a Déu ho supleix Jesús.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIV)

Pel dimecres de la 2a. setmana de Quaresma...

No parlar tant de mi

Es una delicadesa que els altres agraeixen que no parlem del propi jo quan dialoguem amb ells. Sempre tendim a inflar el jo de cadascú i posar-lo a l’aparador perquè el vegi tothom. Cansen tant les persones que sempre parlen de sí mateixes i són de compadir! Al final prefereixes no trobar-te-les i les evites! Quin mal costum és aquest de trencar la conversa de l’altre i referir-me sempre a mi mateix.
Fem-nos aquest propòsit i pensem que això agrada al Senyor: quan parlem amb algú no interrompem la conversa per parlar de nosaltres mateixos, per portar el seu tu al meu jo. Mirar el propi jo és una mica avorrit (prou que ens coneixem) i cansa una mica. Escoltar l’altre i mentre aquest parla, no fer veure que escoltem per pensar què es el que li diré. Simplement cal escoltar amb afecte, amb sorpresa, amb empatia. Que l’altre, quan explica alguna cosa de la seva vida, senti que realment ens importa. Ja sabeu que la primera paraula que diu un nen no és «jo», sinó «mare». Penseu que la Paraula que surt del sí del Pare és el seu Fill estimat. En l’ordre cristià el tu és més important que el jo. Demanem a Jesús avui que quan dialoguem amb els altres el propi jo quedi en un segon terme per tal que l’altre se senti estimat i realment escoltat. A l’Evangeli no trobem pas que Jesús parli gaire de sí mateix, parlava del Regne i de l’amor que tenia al Pare del cel. Hi ha un salm que diu delicadament: Preserveu-me, Senyor, de l’orgull que no s’apoderi de mi, així seré irreprensible i net d’una gran culpa.

Els benaurats nous màrtirs de la Santa Església Copte

Ells són de Crist, han vençut

Eren molt joves, havien anat a treballar a la construcció i havien deixat les seves famílies en un poble cristià del mig Egipte. Allí "el qui no es pot anomenar" els perseguí per la seva condició de cristians. Haguessin pogut abdicar de la fe cristiana i no ho feren. D’això encara no en fa dos mesos. L’Església Copte no ha dubtat de inscriure’ls en el Sinaxari, que és l’equivalent a la beatificació dins de l’Església Catòlica.

Mai hagués cregut que poguéssim venerar uns màrtirs d’encara no fa dos mesos. Pregueu per nosaltres, estimats nois, valents en la professió de la fe i que moríreu amb el nom de Jesús als llavis. Les seves famílies es consolen pensant que no varen renunciar a la fe i una mare digué: «Em consola de pensar que al cel estarà més bé que aquí a la terra».

Dies després de l'assassinat, el Bisbe copte catòlic de Gizeh (Egipte), Mons. Anba Antonios Aziz Mina, va afirmar que aquestes noves víctimes de l'ISIS van morir com a màrtirs, que "en el moment de la seva bàrbara execució, deien: «Senyor Jesucrist»".

"El nom de Jesús ha estat l'última paraula sorgida dels llavis dels màrtirs. Igual que a la Passió dels primers màrtirs, s'han confiat a les mans d'Aquell que poc després els rebria. I així han celebrat la seva victòria, la victòria que cap assassí els podrà arrabassar. Aquest nom, murmurat en l'últim moment, és com el segell del seu martiri", va assenyalar Mons. Aziz.

El Patriarca de tots els Coptes Tawandros II ha establert que la memòria dels màrtirs sigui celebrada el dia 15 de febrer, exactament el dia que es va difondre el vídeo del seu assassinat.

Pensant en ells escoltem aquesta magnifica interpretació:

Pregueu per nosaltres, estimats del Senyor!

Donem les gràcies a Tony Rezk, autor d'aquesta preciosa icona, pel seu permís per a poder-la reproduir. Thank you very much, Tony!

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XIII)

Pel dimarts de la 2a. setmana de Quaresma...

Sorprendre algú per donar alegria

Donem-nos alegria els uns als altres. L’alegria que podem donar no ve moltes vegades per grans coses, ve per les petites. Proposem-nos avui o un dia d’aquesta setmana fer un gest especial amb les persones que ens són amics. És tant fàcil trucar per telèfon -o per alguna aplicació- a algú i preguntar: «Com estàs?» Sense demanar res, només per gratuïtat. Només per amor, només perquè estimes. El gest d’amistat, aquest o altra, omple de tendresa i quan les persones se sentim estimades funcionem més bé, perquè t’adones que comptes per algú, que la pròpia vida és significativa i té sentit per un altre. De què hi ha algú que s’alegra de la teva existència. És tant fàcil i alhora tant bonic de fer feliç els altres!
Els cristians sempre vivim una estranya llei: quan fem feliços els altres, aquesta felicitat repercuteix en la pròpia. Perquè, com sempre, té raó Jesús que ens va dir: Fa més feliç donar que rebre. És ben cert. Que sigui aquesta la nostra pregària: Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau i de la vostra alegria.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XII)

Pel dilluns de la 2na. setmana de Quaresma...

Purificar la memòria del cor

Hi ha pensaments que neixen ja inútils. No serveixen de res. Els pensaments poden esdevenir obsessions i les obsessions destrueixen. Els pensaments negatius s’han d’allunyar de nosaltres (si podem). Però molt sovint aquests no demanen permís per entrar, sense voler ens trobem que estem pensant amb allò una i altra vegada. Quan els pensaments ens treuen la pau, ens fan ressentir antigues ferides i ens enterboleixen les ganes de viure o ens treuen la son, hem de fer-los fora o demanar al Senyor que ens ajudi a guarir-nos. Per què pensar en el passat si aquest ja no existeix?, Per què obssionar-nos pel futur si aquest és imprevisible i la gran majoria de vegades les coses surten d’una manera distinta del que preveiem? És una bona cosa demanar al Senyor que ens purifiqui la memòria. El passat l’hem de donar a Déu perquè el perdoni. És un bon exercici de la Quaresma purificar la memòria. De vegades és un dir simplement: «Senyor no hi vull pensar més en això que em fa mal, ajuda’m». Sí, ho hem de demanar al Senyor perquè les ferides més profundes de la memòria de cadascú només el Senyor les pot guarir. Les ferides del cor només es guareixen amb el perdó, ja sigui donat o rebut.

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XI)

Pel diumenge de la 2na. setmana de Quaresma...

No teniu ganes de què sigui l’hora d’anar a Missa?

Avui és el dia de la gran reunió que se celebra a tot el món. Els cristians ens reunim el dia de la Resurrecció. Fa goig de pensar que per tot arreu i a tots els continents, a l’hemisferi nord i al sud, a l’altra banda de tots els oceans hi haurà comunitats, petites i grans, que es reuniran, escoltaran la Paraula de Déu i partiran el Pa de l’Eucaristia. Pregaran pel món i es donaran la pau. I tots proclamaran que Jesús és el Senyor que ens ha donat el seu Esperit que ens convoca com Església. No faltem a la reunió. Sense mi no hi són tots i quan no hi som tots ens enyorem. Els cristians no podríem viure sense el diumenge. La millor manera de santificar el diumenge és participant de l’Eucaristia. No banalitzem l’Eucaristia del Senyor. Per donar-nos l’Eucaristia Ell ha hagut d’anar a la creu i donar la vida per nosaltres. Aquest és el propòsit d’avui: Senyor, aniré a casa teva, em trobaré amb els meus germans en la fe i rebré, amb amor i adoració, la vostra Eucaristia. De la mateixa manera que el pa ordinari quan ha estat consagrat ja no és el mateix, és el Cos de Crist, així el cristià quan ha acabat de combregar ja no és el mateix: ha rebut el do de l’amor i la llavor de la Vida eterna. L’Eucaristia ens uneix a Crist per sempre: en aquest món i en l’altre.