3.- COM UNA NOVA FLAMA
(Missatge Urbi et orbi.- Pasqua 2020.
Basílica Vaticana, 12 d’abril de 2020)[1]
Avui
ressona en tot el món l’anunci de l’Església: “Jesucrist ha ressuscitat!
Veritablement, ha ressuscitat! La notícia encén una flama en la nit d’un món
aclaparat per la pandèmia.
És
un altre “contagi” que es transmet de cor a cor, és el contagi de l’esperança.
Però no es tracta d’una fórmula màgica que fa desaparèixer els problemes sinó
la victòria de l’amor sobre l’arrel del mal. Una victòria que obre un camí en
el abisme transformant el mal en bé, signe distintiu del poder de Déu.
El
Ressuscitat és el mateix que el Crucificat i, per tant, porta en el seu cos
gloriós, totes les nafres de les ferides que, ara, s’han convertit en llumeneres
d’esperança. Per això dirigim a Ell la mirada, perquè guareixi les ferides de
la humanitat desolada. Pensem en tots els afectats directament pel coronavirus:
els malalts, els que han mort, les famílies que els ploren. Que el Senyor de la
vida aculli al seu Regne als difunts i doni consol i esperança als que encara
estan passant la prova. Que concedeixi també consol als que es troben en condicions
d’especial vulnerabilitat com també als qui treballen en centres de salut o
viuen en casernes y en presons.
Aquesta malaltia ens està privant dels afectes i, també, de la possibilitat de recórrer personalment al consol que brota dels sagraments,[2] però el Senyor no ens ha deixat sols. Si estem units en la pregària podem estar segurs que ell ens protegeix amb la seva mà.
El
Sant Pare prega una vegada més per totes les persones que treballen, al límit
de les seves forces, en hospitals, serveis essencials, etc.
Però,
a més de la salut, aquest és un temps de preocupació per un futur que es
presenta incert, pel treball que corre el risc de perdre’s i per totes les
conseqüències que la crisi porta. Anima a tots els qui tenen responsabilitats
polítiques a treballar activament en favor del bé comú dels ciutadans, perquè
tots puguin tenir una vida digna.
Aquest
no és el temps de la indiferència: És el món sencer el què pateix i ha d’estar
unit per afrontar la pandèmia. Que Jesús ressuscitat concedeixi esperança als
pobres, als pròfugs, als que no tenen on viure. Procurem que no els faltin ni
els bens de primera necessitat ni els medicaments i, sobre tot, la possibilitat
d’una adequada assistència sanitària. Que es relaxin les sancions
internacionals als països afectats i es redueixi o, fins i tot, s’eximeixi del
tot el pagament del deute que pesa sobre els més pobres
Aquest
no és el temps de l’egoisme: El desafiament que afrontem no fa distinció de
persones. Europa va poder ressorgir després de la Segona Guerra Mundial gràcies
al’esperit de solidaritat. Que avui no perdin l’ocasió de demostrar, una vegada
més aquesta solidaritat, fins i tot utilitzant solucions innovadores. És
l’única alternativa a l’egoisme.
Aquest
no és el temps de la divisió: Que Crist il·lumini aquells qui tenen
responsabilitats en els conflictes i que es pugui arribar a un alto al foc global
i immediat a tots els racons del món. No és aquest el moment de seguir
fabricant i venent armes, gastant unes quantitats de diners que podrien ser
utilitzades en salvar vides.
Aquest
no és temps per a l’oblit: Que la crisi del coronavirus no faci que deixem de
banda tantes altres situacions d’emergència que comporten el patiment de moltes
persones, les crisis humanitàries, els refugiats i desplaçats, els migrants,
molts d’ells infants, que sobreviuen en condicions insuportables.
Acaba el Sant Pare dient que hauríem de suprimir per sempre les paraules indiferència, egoisme, divisió i oblit. Que Jesús, que ha vençut la mort, dissipi les nostres boires i ens condueixi dins el seu dia gloriós que no te fi
[1] N.A.: Cada any, després de la Missa de la Pasqua de Resurrecció el Sant Pare, des del balcó del Vaticà, fa un missatge Urbi et orbi (a la ciutat -Roma- i a tot el món) i després dóna una benedicció especial que comporta indulgència plenària.
[2] N.A,: Es refereix al fet que es va
haver de tancar les esglésies per evitar contagis, amb la qual cosa, la gent no
podia assistir a Missa ni a rebre altres sagraments, com la confessió. A les
Parròquies es van suspendre les Primeres
Comunions, casaments, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada