dimecres, 17 de juny de 2020

Floretes del confinament (III)


Avions de paper

Les tardes eren llargues i en els carrers de Reus, els veïns sortíem als balcons a les vuit, l’hora de l’aplaudiment. Érem veïns que no ens coneixíem. Un cop acabat l’aplaudiment ens saludàvem. El costum i el tedi de la tarda va fer que a poc a poc allarguéssim la conversa, de balcó a balcó, com si fóssim de poble. A més, com que no passaven cotxes, ens sentíem perfectament. 


Vet aquí que la dissort d’un confinament va fer que els qui només érem coneguts de vista ara ens saludem amb afecte i coneixença. Això ha passat al meu carrer i a molts d’altres de la ciutat. Noves amistats i la comunicació del cor. 

Ja sé que la pandèmia ha portat i portarà moltes conseqüències inquietants en tots els àmbits, en el mercat de treball, en les empreses, sobretot els autònoms tant propis del comerç de Reus. També fa patir molt el món escolar i els exàmens de selectivitat amb les condicions en què els estudiants han de preparar les proves i altres tantes coses. Tanmateix l’aflicció que ens ha sobrevingut ens ha fet rics en humanitat i fa que no ens mirem amb indiferència els uns als altres, ens ha tret del individualisme i ha fet capaços de parlar entre nosaltres. És una de les lliços que hem après i tant de bo no l’oblidem. 

Sabem actuar en societat com a membres d’un grup o estem massa dominats per l’egoisme el individualista? Hem de vèncer el rol individualista i comprendre que les relacions socials ajuden, guareixen. Els homes no som illes, deia Tomàs Merton: vivim amb els altres, som amb els altres i tot el que tenim ho rebem dels altres.

En aquest cas hem vist molts signes de solidaritat. He vist a la meva escala veïns que baixaven la brossa cada dia a un matrimoni ancià o persones que anaven a comprar pels altres. Ho feien amb amor i afecte. Ens hem adonat de la generositat i de solidaritat que el cor pot ser capaç de viure. Hem estat creats per viure junts, no de manera individual. Hem estat creats per estimar. Aquest és el designi del bon Déu.


Davant del meu balcó hi ha una família que ja coneixia, amb dos nens, un havia fet la primera comunió i, cada dia, de balcó a balcó el nen m’enviava un avió de paper amb missatges de simpatia pel mossèn. N’he guardat un de record amb afecte i agraïment. L’infant es passava el dia jugant a la pilota dins del menjador amb l’esglai constant de la mare que tenia por que amb un cop de pilota trenqués els vidres. Els infants a ciutat, tants dies dins de casa, han estat uns petits herois i mereixen també felicitació. No ha estat fàcil ni per ells ni pels seus pares. 

Escolteu si voleu el you tube d’un dels millors organistes d’Europa. Es una improvisació. És el moment més creatiu de qualsevol organista.