És un simple detall que m’emocionà. Després de seixanta-vuit dies sense la celebració de l’Eucaristia a casa, el diumenge de l’Ascensió vaig anar a celebrar al santuari de la Mare de Déu de Consolació, on hi ha la comunitat nombrosa de germanes ancianes de la Congregació.
Les religioses de tot el món estan avesades a combregar cada dia a la celebració de l’Eucaristia. Era una tarda dolcíssima. La germana sagristana havia posat les millors roses del jardí de la casa a l’altar. La sentor de roses acabades de collir se sentia d’arreu. Gràcies a Déu cap s’ha posat malalta i la superiora ha guardat ben bé les portes de casa perquè no entrés cap mal virus. La comunitat estava desitjosa d’Eucaristia, tota ella expressava el salm: Com la cèrvola es deleix per l’aigua viva, tot jo tinc set de vós, Déu meu.
Vàrem començar el cant d’entrada i, quan em dirigia a l’altar, es van posar a aplaudir. No pas a mi, sinó de goig, de pur goig de poder celebrar l’Eucaristia. Jo les vaig aplaudir també, a tota la comunitat. I elles i jo, en el fons, aplaudíem al Senyor de la nostra vida. Ho escric perquè tothom sàpiga fins a quin punt és estimat el Senyor Jesús. Quan venien a rebre la sagrada Comunió que la superiora els donava moltes tenien llàgrimes als ulls. Eren llàgrimes d’amor.
Vaig recordar la biografia de la Santa Mère, santa Maria Rosa Molas, que durant l’epidèmia del còlera va enterrar la seva mare. La seva mare va morir contagiada per tenir cura dels malalts veïns. Ella era petita, òrfena. El biògraf diu que fou el dia mes trist de la seva vida, acompanyant al pare al cementiri per donar sepultura a la mare. Jo crec que allí, en el cor d’aquella noia òrfena va néixer la seva vocació. Una vocació que la feu santa.
La comunitat de les Germanes de la Consolació ha pregat molt per la ciutat. Agraïm la seva pregària. Una religiosa molt anciana que parla en castellà em va dir amb gràcia: Hijo, ni en tiempos de guerra!
Em van regalar un pomell de roses, precioses, que immediatament vaig a anar a posar davant de la Mare de Déu de la parròquia. Eren roses perfumades de tota la comunitat. Servidor vostre em recordaré sempre d’aquesta Missa de l’Ascensió de l’any 2020. Us dexo amb música del que per a mi és el millor organista d’Europa, el noi belga Gert van Hoef.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada