La paraula floreta és un gènere que ve del món franciscà i es refereix a les anècdotes petites de la vida de sant Francesc recollides en un llibre que es diu Fioretti.
L’anècdota, en aquest cas, vol dir el detall de la vida de les persones, que són més importants, al meu entendre, que la crònica, ja que el petit detall (observat amb mirada espiritual) revela el do, el sofriment, l’amor gratuït que les persones, també els cristians en la santedat, són capaços de viure.
Ara que, gràcies a Déu, ens n’anem sortint, es revelen els gestos que entendreixen ja que revelen la grandesa del cor de les persones i Déu així és glorificat. Hi ha treballs que afecten la vida de les persones. Aquestes professions tenen un plus d’humanitat que es manifesta, en moments crítics, més enllà del sou i del que és exigit.
Conec el cas d’una residència geriàtrica en què els treballadors van preferir confinar-se amb els ancians dels quals tenien cura, per protegir-los de la devastadora Covid. És un decidir: "Aquí el virus no entrarà per culpa nostra". I si entra en serem solidaris amb els qui en tenim cura. Hi ha un acte sublim de caritat, ja que la pròpia vida es posa en risc per amor als altres. Els ancians, per aquest grup de cuidadors, no eren només objecte del seu treball, sinó del seu amor.
El cas que conec és de la ciutat de Barcelona, però sé que ha passat en altres llocs. Això és una flor de Pasqua. Hem de donar també gràcies a Déu perquè a la residencia que anem a celebrar els dissabtes no hi ha entrat la Covid i sé que els cuidadors han tingut l'ànim més gran per evitar-ho. També sé que el personal de la residencia amb tendresa ensenyava la Tablet amb missatges de vídeo pels ancians, o feien petites connexions en directe, perquè poguessin parlar i veure els seus familiars.
Hi ha moltes maneres de treballar, però en aquest cas el treball ha estat fet amb amor i per amor. El sou quedava en un segon terme. Així és de gran el cor de les persones, com una magrana de generositats.
Als vespres a la ciutat se sentia l’aplaudiment pel personal sanitari, un aplaudiment que mereixen totes les persones que treballen a les residències dels ancians, que s’han trobat sense medis i que han exhaurit la seva capacitat de treball per la paciència i l’amor que hi han posat. No és un treball fàcil perquè les persones quan ens fem grans perdem capacitats i esdevenen finalment objecte només d’amor, de pur amor.
Una felicitació molt gran a tants treballadors de les residències de gent gran que han cuidat als avis com si fossin familiars seus. Els han transmès tot el seu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada