divendres, 6 de setembre de 2019

Evangeli del Diumenge XIII del Temps Ordinari.- Solemnitat del Naixement de la Benaurada


Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham. Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manasés; Manasés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eljaquim; Eljaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.



En total, doncs, hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David, catorze, de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies.

Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».

Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres».

Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials. I li posà el nom de Jesús.


COMENTARI

Aquest diumenge a la nostra arxidiòcesi se celebra el Naixement de la Benaurada Verge Maria i preval, ja que és la Patrona principal de l’Arxidiòcesi, la solemnitat sobre el diumenge ordinari; per això es llegeixen les lectures pròpies. A més a més, en molts llocs de la nostra diòcesi se celebra la festa de la Mare de Déu en santuaris i ermites. Tinc present dins del meu cor, el santuari estimat de la Mare de Déu del Camí, a Cambrils.

Moltes dones avui celebren el sant, ja que porten el nom de les invocacions locals, totes entranyables, com és ara Núria, Camí, Riera, Pineda, Puigcerver, Montsant, els Torrents (...) a totes les felicitem amb pregària i benedicció.


Mare de Déu de Puigcerver

És una festa que s’originà a Jerusalem a començaments del segle Vè i, que, després passà, en temps del Papa Sergi a Roma, vers el 700 i des d’alli a tota l’Església d’occident. És, per tant una festa ecumènica. Els troparis bizantins canten una i altra vegada: Avui ja bufen els vents de la salvació. Sí, Maria és l’alba, l’aurora, l’estel del matí, que precedeix el Sol, que és Crist. Un sol que brilla, sense posta en el temps i en l’eternitat.

A l’Evangeli és llegeix el llibre de la Genealogia de Jesús (segons sant Mateu). És una llista monòtona de noms per mostrar que Jesús és fill del poble de la fe, descendent d’Abraham i del llinatge de David. Acaba tanmateix, en un incís encantador, afirmant que Ell per línia de Josep és fill d’aquesta humanitat, però en tant que Fill únic de Déu fou concebut per obra de l’Esperit Sant. La seva concepció virginal és una nova creació, un gènesi, un principi creador.

Els qui coneixen la història bíblica hi ha noms de la Geneologia que són coneguts (no cal dir, Abraham i el rei David), d’altres que no, i d’altres que criden l’atenció. Entre aquests el nom de quatre dones: Rahab, la prostituta que ajudar als israelites a entrar a Jericó, Tamar, la bona de Rut i, per damunt de tot la sempre Verge Maria. És Déu que prepara la salvació de Crist.

El naixement de Maria és el signe que Déu realitza els designis de la salvació: per això va preparar el cos i l’ànima de la Mare de Jesús, que també és la nostra mare. Déu va preparar totes les generacions d’Israel en vistes al naixement de Jesús. Aquesta llarga sèrie de generacions, tan monòtona per a la lectura, és realment com la síntesi d’una història viva, sovint també de pecadors, que va ser conduïda per Déu cap al naixement de Maria i Jesús.


Sant Joan Damascè predicava: «El dia de la Nativitat de la Mare de Déu és festa d’alegria universal, perquè per ella es va renovar tot el gènere humà i l’aflicció de la mare Eva es va convertir en alegria» (Homilia que va pronunciar un 8 de setembre a la Basílica de Santa Anna de Jerusalem).

Al final, però, el pla de Déu es va realitzar amb un mitjà extraordinari, desconcertant: per mitjà de la concepció virginal del Fill de Déu per obra de l’Esperit Sant. Les generacions humanes, que se succeeixen al llarg del temps, no són suficients per complir el pla de Déu: calia la intervenció de l’Esperit Sant com un nou gènesi (el do creador de Déu).

En la litúrgia d’avui, tot ens parla de l’amor de Déu, creador i salvador. Avui, més que mai, hem de proclamar a Déu el nostre agraïment i experimentar una alegria molt gran, perquè, des del començament, Déu embolcallà d’amor i de gràcia a Maria, en ella i per ella, i pel Fill de les seves entranyes, a tots nosaltres.

Ressonància en la música cristiana:

En honor del Patriarca sant Josep, enamoradíssim de Maria, escoltem aquest cant: Glorioso san José. És un cant simple, bonic i piadós cantat per Musica Católica (de Xile).


Ressonància en la iconografia cristiana


Imatge de la Mare de Déu del Camí a Cambrils, una de les imatges més belles de santa Maria. A Cambrils l'anomenen: «La cambrilenca de tota la vida». És com una dona del poble, fixeu-vos amb el rostre de l’Infant que busca els ulls de la Mare. A Cambrils és molt estimada i avui fan festa gran. Maria porta amb un bellíssim significat bíblic una oreneta a les mans amb el seu niu. L’Infant porta el llibre per significar que Ell és la Paraula de Déu.