Mn. Ramon Martí, a Cambrils, el darrer any beneint les palmes a les escales del Santuari del Camí. |
A finals de l’any passat va celebrar els cinquanta anys d’ordenació. Que ha fet d’extraordinari en la seva vida? Ha estimat al Senyor i ha servit a l’Església en la humilitat (no era gens pegat a sí mateix i fugia de tot elogi). Ell sabia que en el Senyor Jesús ho tenia tot. És d'una generació que portava la memòria vivent del presbiteri diocesà i de la diòcesi; l’esdeveniment i les primícies del ministeri de l’arquebisbe Joan li fou una alegria.
Li agradava escoltar música, ara ja escolta la música infinita de la Trinitat, la mort ha estat per ell la darrera tocata i fuga vers l’Infinit. Havia menjat i repartit el Pa del Senyor, penyora de la vida eterna i ara en té la plenitud.
In paradisum, estimat mossèn Ramon, no és sense llàgrimes que t’hem acomiadat. A més a més, jo sabia un secret teu: Estimaves a la Mare de Déu, ella t`havia acompanyat tota la vida, a Misericòrdia, a Reus, a la Riera, a les Borges i el Camí a Cambrils. Has mort en l‘albada del dia del seu naixement, ella que és l’aurora i l’alba de la salvació.
Escoltem a l’orgue l’al·leluia del jove organista Gert van Hoef in de Nieuwe Kerk Katwijk. Bravo Gert, toca en honor de mossèn Ramon. Li encantava!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada