El nostre estimat Saltiri

SALM 1

Feliç l'home que no es guia pels consells*

dels injustos,

ni va pels camins dels pecadors,

ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.

Estima de cor la llei del Senyor,*

la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua,*

dóna fruit quan n'és el temps,

i mai no es marceix el seu fullatge;

duu a bon terme tot allò que emprèn.

No serà així la sort dels injustos,*

seran com la palla escampada pel vent.

Els culpables no resistiran al judici,*

cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor vetlla els camins dels justos,*

I els dels culpables acaben malament.

El Salm 1, Beatus vir, és el pròleg de tot el llibre dels salms. Ja que en la bíblia hebrea no hi ha títol, cal considerar-lo tot ell títol de tots els salms. Sant Jeroni afirma que és el «Pròleg de l’Esperit Sant a tot el saltiri». 

Les venerables paraules del Salm primer obren el salteri. Fa goig i estremiment pensar quants creients i cercadors de Déu han trobat llum en les paraules del primer salm. Es el Salm amb el qual a comencem una i altra vegada la lectura del saltiri i sempre és un goig retrobar-lo. Ja que el Salm primer marca un camí de benaurança obert per tots nosaltres. Són paraules que omplen de reverència interior quan consideres que totes les paraules dels salms són paraules que el Senyor mateix ens ha volgut donar, perquè esdevinguessin per a nosaltres paraules pregades. Totes les paraules dels salms són per a dir amb els llavis i el cor davant del Senyor, en el temple interior de la seva Presència. Totes les pregàries del saltiri són del Senyor Jesús, per aquesta raó són paraules nostres. Per l’encarnació formen part del Logos.

Feliç l'home. El Senyor proclama la benaurança dels enamorats de la Paraula del Senyor; és la benaurança dels qui estimem a Jesucrist. El verset: Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia, indica com una mena de constant murmuratio de la Paraula de Déu, l’orant porta sempre al cor i als llavis la Llei de Déu. De fet, tot Israel és el poble de la memòria, el que recorda una i altra vegada les paraules i els esdeveniments de la història salvífica, una història d’aliança. La salmòdia cristiana és continua, inacabada, sempre torna a començar. És incansable l’Església en la pregària dels salms. Quan ja els ha dit tots els torna a començar, és una repetició d’amor.

Una benaurança que és una promesa de fecunditat, ja que el just dóna fruits, talment un arbre arrelat vora el corrent de l’aigua. La sort dels injustos serà com la palla escampada pel vent, que el Messies garbellarà, segons la predicació del Baptista (Mt 3:12).

Serà com un arbre arrelat vora l'aigua. Els enigmes dels salms són revelats en el Nou Testament: el just enamorat de la Llei és el mateix Senyor i l’arbre, arrelat a les aigües de l’amor que venen del Sant Esperit, és la seva santa Creu (v.1:3). Com canta la primera antífona de tot el saltiri: L’arbre de la vida s’ha manifestat en la Creu de Nostre Senyor. Sota aquest arbre volem resar tot el saltiri, perquè a l’ombra d’aquest arbre trobem consol i alegria. És la creu gloriosa del Senyor, de la qual els cristians ens nodrim i per la qual ens delim, les seves arrels ens fan créixer. La cima d’aquest arbre toca el cel, centre del misteri de l’univers, epifania de la Santa Trinitat, arbre de la vida eterna. Sota aquest arbre brollen totes les fonts de la pregària, del desig del Déu viu: Adorem Senyor la vostra creu, lloem i glorifiquem la vostra resurrecció, per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món. També recorda les estrofes d’Aureli Prudenci: Nullum uret aestus frondibus  arboris huius, luna nec in nocte neque meridie. Tu planctata micas secus, est ubi cursus aquarum spargis ornatas flore recente comas. (Sota les fulles d’aquest arbre, no hi ha foc que cremi, ni lluna de nit ni sol de dia. Plantat vora la corrent de les aigües, resplandeixes, t’engalanes i floreixen les flors novelles que t’adornen). Es bonic que el salteri comenci amb aquest Salm.