dissabte, 13 de gener de 2018

Seguint el Mestre.- Diumenge II (Cicle B)

Som una resta, no un residu

La gent moltes vegades diu: Ja ningú va a missa. Però ho diu la gent que no hi ha va. Els qui anem ens adonem que algú encara va a missa. Potser no som tants com voldríem, però som els suficients per cantar la lloança, proclamar la Paraula i celebrar el Banquet del Senyor. Darrera de cadascun d’aquests que va a missa hi ha una història de gràcia i d’amor. Hi ha el do de la fe. I sempre, com una promesa i una penyora, hi ha algun jove, sempre n’hi ha algun (fixeu-vos-hi). Aquests pocs joves són una promesa i un cant a l’esperança. L’altra dia em vaig fixar en un noi i li vaig preguntar: I tu qui ests? Em va dir: Sóc de tal ciutat de Catalunya, em dic amb aquest nom i estudio a Reus per esdevenir pilot d’aviació i va afegir: “I sóc cristià”. Me’n vaig alegrar i en vaig donar gràcies a Déu. També Israel esdevingué una resta, però no era una resta residual, conservava i contenia tota la força de la fe. Conservava les llavors que algun dia floriran en els camps del Senyor, uns camps que floriran per la glòria de Déu. Aquests són els qui guarden les llavors! Ells lloaran el Senyor quan nosaltres no hi siguem i seran veritat les paraules del Salm: D’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat!


Aquest diumenge es proclama la crida dels primers deixebles segons l’Evangeli de Joan. Aquesta crida forma part de la seva epifania. Joan proclama Jesús com l’Anyell de Déu i els deixebles el segueixen. La comunitat dels deixebles és la que habita en Jesús. L’Església és la comunitat que ha trobat el Messies i sap que «la gràcia i la veritat» han vingut per ell. El segon diumenge de durant l’any participa encara en els tres cicles de la resplendor de l’Epifania. És a dir, de la glòria del Senyor Jesús que es manifesta en el món. En l’antífona d’entrada es canta encara el càntic nou i en l’antífona de comunió s’exhorta a contemplar al Senyor. Tot cristià és algú que ha estat cridat pel Senyor pel seu nom. Si no hi ha ha un trobament personal amb Jesús de cor a cor no hi ha vida cristiana. La fe esdevé una ideologia i no una vida.