Pel dimarts de la 1a. setmana de Quaresma...
Alegrar-nos cada dia del que tenim
L’alegria del cor no està fora de nosaltres ni menys en les coses materials. La font de l’alegria és el cor. Un dels pecats capitals és l’enveja. L’enveja del que té l’altre és font d’infelicitat. Que aquest sentiment sigui allunyat de nosaltres. L’enveja sempre creix en silenci i molt sovint se’ns fa difícil reconèixer que som envejosos. Hem d’estar contents del que tenim, del que és nostre, de la nostra família, dels fills... i donar-ne gràcies a Déu. És propi de persones immadures somniar vides que no han estat ni seran mai. La vida ens posa sempre en algun lloc i és aquí on ens cal ser feliços. De què serveix maleir la vida? És aquesta vida que visc que té valor per mi, pels altres, per Déu. Això vol dir: que un espòs ha de dir: Quina sort que tinc de tenir a la meva esposa com a companya de la meva vida! Quina sort que tinc de tenir aquests fills que tenen aquests noms tant macos i que veig créixer! L’actitud d’avui és aquesta: «Us dono les gràcies, Senyor, per tot el que és meu. No desitjo res ni envejo res de ningú. Estic content del que m’has donat i ho estimo». Sé d’un matrimoni que, quan la filla pujava al llit dels seus pares, el marit pensava: Senyor, tot el que em fa feliç és en aquest llit: la meva esposa i la meva família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada